He visitat el llac Txad en plena crisi humanitària provocada pel conflicte amb Boko Haram, en una zona afectada ja per la misèria. La tragèdia s'estén a quatre països, sobretot Nigèria, on els combats són més durs. Onze milions de persones necessiten ajuda humanitària, 2,6 milions han deixat casa seva fugint de la violència, 500.000 nens i nenes poden morir de fam. Molts moren cada dia, fins i tot durant el repartiment d'aliments. Ja no poden més.
Oxfam respon a tota la regió a la situació extrema que pateixen les persones desplaçades pel conflicte, que pel costat txadià arriba a més de 50.000 persones. Es tracta de camperols i pescadors que vivien al voltant del llac fins que Boko Haram va arrasar els seus pobles i va assassinar-ne molts. La fugida els va portar lluny del llac i de la frontera, a una zona dura. No poden confiar en l'Exèrcit txadià, sobretot les dones, ni en un Estat fràgil. La sequera, accentuada pel canvi climàtic, redueix l'aigua, la fam es nota, es palpa a les cares. El que he vist és un infern a la Terra.
FAN FALTA DINERS
Hi ha qui opina que ja patim prou aquí. Qui diu això no sap de què parla, no ha afrontat la mirada d'una mare amb un nadó que se li va escolant per la fam. I són milions. És cert que cada vegada les crisis humanitàries són més duradores i afecten més civils. Síria, el Iemen, l'Iraq, Sudan del Sud, el llac Txad... Un aspecte que no alleugereix, al contrari, la nostra responsabilitat com a organitzacions humanitàries per als que tenen la vida pendent d'un fil. També polítics, mitjans i ciutadania han d'actuar. Almenys informar i informar-se. Patir i morir en el silenci de l'oblit és l'últim menyspreu d'un món que perd així la seva humanitat.
Fan falta diners. Com en qualsevol emergència. Gràcies a les sòcies i socis d'Oxfam podem estar a prop de les persones quan més pateixen. També als donants institucionals. Encara que aquests flaquegen, sobretot en crisis oblidades de rellevància geoestratègica menor.
SOLS DAVANT DE LA FAM
És una cadena. Als camps de desplaçats més durs que vam visitar, amb fins a 150 famílies en el límit, MSF atén la salut amb clíniques mòbils i Oxfam obre pous, promou comitès de protecció i entrega petites quantitats de diners a les famílies més vulnerables, perquè puguin comprar menjar i reactivar els depauperats mercats locals. No obstant, això no és suficient sense l'aliment bàsic que hi aporta el Programa Mundial d'Aliments, que no té fons per arribar a tot arreu.
Fa dies va tenir lloc la Conferència de Donants per al llac Txad, on només es van assegurar una tercera part dels fons necessaris per respondre a la crisi. Malament. Espanya va retallar la seva partida humanitària en un 80% i comença l'any amb menys recursos que una oenagé mitjana. Revertint la cadena, aquestes retallades suposen deixar la població desplaçada sense aliment, sola davant de la fam.
LA MORT NO ESPERA
A més de comprometre fons, aquests s'han de desemborsar amb rapidesa -la mort no espera-, assegurant l'accés humanitari a tota la població per davant dels interessos militars, cosa que no passa a Nigèria.
Boko Haram és el terror i també un símptoma al Sahel. Oblidada pel món llevat quan hi ha mineral o petroli per extreure. Oblidada pels seus governs, que a penes s'interessen per la població civil de la zona. Nosaltres no oblidem.