L’eutanàsia continua sent un tema tabú, atès que planteja un debat crucial entre el dret a una mort dolça i la prevenció moral que un pas tan decisiu, irreversible, genera en determinats sectors de la societat. Tot i així, les últimes dades que es coneixen sobre la seva hipotètica acceptació indiquen que tres de cada quatre espanyols estarien d’acord en la seva regulació. A Espanya és un delicte practicar l’eutanàsia o el suïcidi assistit, i més enllà de lleis autonòmiques que preveuen el rebuig als tractaments que s’acarnissen amb el malalt només existeix la llei d’autonomia del pacient, que parla d’autonomia i dignitat però sense anar més enllà. Per revertir la situació, Units Podem ha presentat una proposició de llei per despenalitzar l’eutanàsia en uns termes garantistes al màxim i estrictes amb el protocol. Es tracta de facilitar amb actes necessaris la mort d’una altra persona, per petició expressa, seriosa i inequívoca, en cas de malaltia terminal o patiment intolerable. S’ha de valorar aquesta iniciativa –com la de Ciutadans i el PSOE en projectes sobre la mort digna i la universalització de les cures pal·liatives– com un pas endavant cap a una responsabilitat que l’Administració ha de preveure, sense oblidar l’exercici de l’objecció de consciència, que també s’hauria de regular. L’extrema delicadesa de la qüestió requereix un debat ampli i intens, sense traves morals i amb la convicció d’implantar el dret a l’eutanàsia o al suïcidi assistit com un deure humanitari.