La capacitat per fer les coses malament d’una manera innecessària és infinita. L’última mostra són els canvis acabats d’anunciar en les proves de selectivitat. Si hi ha un curs complicat per a qualsevol estudiant que desitgi ingressar a la universitat és el de segon de batxillerat. ¿Trauré una bona nota de curs? ¿M’anirà bé la selectivitat? ¿Aconseguiré la nota de tall per estudiar la carrera que vull? Els nervis a flor de pell. I, encara que la vida ensenya que res és definitiu, és evident que es tracta d’un moment crucial en la vida de l’estudiant.
Ara, al nerviosisme i a la pressió se’ls ha afegit un inaudit element: el canvi de les normes de joc a meitat del partit. Alguns alumnes, a quatre mesos de la prova, acaben de descobrir que s’han de presentar a una assignatura que fins ara no era obligatòria o que no han cursat alguna de les matèries que els permetran pujar nota, requisit imprescindible per accedir a algunes carreres. El cas és enrevessat. El Ministeri d’Educació va canviar la normativa sense donar temps d’adaptació als instituts. La Generalitat semblava que es negava a acatar-la, però, ara, tard, molt tard, ha informat oficialment de l’obligació de complir-la sense oferir mesures per pal·liar el desastre. ¿Desídia? ¿Incompetència? ¿O una cosa pitjor? Sigui el que sigui, és evident que, entre els uns i els altres, ni la raó ni la defensa de l’estudiant ni el sentit comú han entrat en l’equació.