L’'Informe de política lingüística' que acaba de publicar la Generalitat posa en evidència un any més el paper residual que ocupa el català a l’Administració de Justícia a Catalunya. I no s’ha d’anar gaire enrere en el temps per comprovar una vegada més la falta de voluntat política a Espanya perquè aquesta situació canviï. El 18 d’octubre la Comissió de Justícia del Congrés va debatre la proposició no de llei sobre protecció i garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la justícia presentada per Units Podem-En Comú Podem-En Marea. La proposició instava el Govern a assegurar el dret d’opció lingüística dels ciutadans davant l’Administració de Justícia i acabava suggerint que es modifiqués la legislació per fixar com a requisit per a magistrats, jutges, fiscals i lletrats «el suficient coneixement oral i escrit de totes llengües oficials de la demarcació judicial en la qual exerceixin la seva professió».
DECISIVA ABSTENCIÓ DEL PSOE
En el debat tots els grups van simpatitzar amb la idea abstracta del dret d’opció lingüística, però no tots van acceptar la verdadera condició perquè aquest dret sigui efectiu (és a dir, el requisit lingüístic). El Grup de Ciutadans i el Popular es van expressar a l’uníson negativament. En paraules de la diputada Carmen Dueñas, «apostem pel mèrit i no per la imposició, una imposició que al nostre parer trenca el principi d’igualtat per als que vulguin exercir a Catalunya». (Dies més tard, tot un president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va utilitzar una variant del mateix argument en el mateix Parlament català.) El que potser Units Podem-En Comú Podem-En Marea no s’esperaven és que el Grup Socialista tampoc subscrivís l’exigència del requisit: la proposició va quedar rebutjada perquè l’abstenció del PSOE va impedir que el nombre de 'sís' fos superior al de 'nos'.
Entre l'immobilisme dels uns i el rupturisme accelerat dels altres, Entre l'immobilisme dels uns i el rupturisme accelerat dels altres, la política comparada ens indica que les solucions existeixen
El que va passar el 18 d’octubre a la Comissió de Justícia no és precisament nou. Una mitjana d’una vegada a l’any arriben al Congrés propostes per introduir el requisit lingüístic entre els jutges. L’impulsor és diferent (CiU, el PNB o el Parlament de Catalunya), però el resultat sempre és el mateix: no, no i no. El PP fa anys que aposta per l’estratègia del mèrit, una estratègia que fa anys que fa impossible el que el Consell d’Europa també reclama de fa anys: que es compleixi el punt de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en virtut del qual Espanya es va comprometre a facilitar que els processos judicials es desenvolupin en la llengua regional o minoritària escollida pels ciutadans. En aquest pols cronificat brilla amb llum pròpia la posició erràtica del PSOE: si aquesta vegada se’n va abstenir, el 2015 hi va votar a favor; el 2014 també se’n va abstenir i el 2013 va votar a favor.
L'EXEMPLE D'ITÀLIA
El rebuig persistent del PP (ara amb l’acompanyament de Ciutadans) és lamentable vist amb els ulls del Consell d’Europa i per a la garantia dels drets lingüístics en general, però sens dubte causa una indissimulada alegria entre les hosts independentistes, que darrere de cada negativa del PP (i de cada vacil·lació del PSOE, tot s’ha de dir) hi veuen la confirmació que amb Espanya no hi ha res a fer. Entre l’immobilisme dels uns i el rupturisme accelerat dels altres, la política comparada ens indica que les solucions existeixen. En realitat, no cal acudir a l’exemple dels estats federals multilingües habituals: a Itàlia, un Estat no precisament federal, hi ha regions autònomes on s’aplica plàcidament el requisit lingüístic. Els jutges italians han de disposar d’un certificat de bilingüisme (italià i alemany) per exercir a la província majoritàriament germanòfona de Bolzano-Bozen. El més interessant d’aquest cas és que a cap Govern italià se li ha ocorregut carregar-se aquest criteri: el bilingüisme italià-alemany a Bolzano-Bozen està tan blindat com el concert basc, la prova hispànica més palpable que quan s’han de fer asimetries se’n fan, malgrat que puguin posar en tensió el principi d’igualtat de tots els espanyols.
UN REPTE PER ALS SOCIALISTES
En el recent debat d’investidura de Mariano Rajoy, el portaveu del PSOE, el sofert Antonio Hernando, va prometre que el paper del seu grup no consistiria a fer seguidisme del Govern. Quan el 2017 arribi al Congrés la petició anual d’introduir el requisit de bilingüisme per als jutges que exerceixin a Catalunya, els socialistes espanyols tindran una ocasió d’or per demostrar que això del PPSOE és un mem que no respon a la realitat.