«El cielo está enladrillado, ¿quién lo desenladrillará? El desenladrillador que lo desenladrille, un buen desenladrillador será». Segur que la majoria hem recitat aquest embarbussament i el que és més probable és que hàgim estat més pendents de no ensopegar amb les paraules que del seu significat. Imaginar-se un cel encegat per totxos resulta inquietant. La imatge ens remet a un futur sense sortida, a un somni sense recorregut.
El ple del Congrés ha aprovat la proposició d'En Comú Podem per elevar els sous més baixos. Així, el gener del 2018, el salari mínim passaria a ser de fins a 800 euros mensuals i s'aniria incrementant fins als 950 el 2020. Encara estaria molt per sota de molts països europeus que superen àmpliament els 1.000 euros mensuals, com França, Holanda, el Regne Unit, Alemanya o Irlanda, però almenys es deixaria enrere la indignitat dels 655,20 euros actuals. La proposició encara ha de passar per comissió i pel Senat, de manera que és susceptible de mil retocs. I encara més tenint en compte el vot negatiu del PP. Per cert, la proposició d'En Comú Podem va tirar endavant amb el suport del PSOE i dels nacionalistes. Els mateixos que podien haver tancat un acord de govern si Podem hagués estat de veritat pel diàleg i els actuals ocupants -o okupes- de Ferraz no s'haguessin enredat amb les línies vermelles. Al capdavall, es tractava de treure totxos del cel i no de llançar-nos-els al cap.