Per allà va, Albert Solís, llegint mentre camina. No és un whatsapp important ni una notícia d'inajornable lectura el que el subjuga, com a la majoria. No és un mòbil el que porta entre les mans. És un llibre. Com una espècie d'Ulises Lima, aquell personatge que llegia a tot arreu, fins i tot a la dutxa, Solís, xarcuter d'ofici («xarcuter i tallador de pernil»), és un d'aquells rars espècimens que no només senten necessitat de fer-ho, sinó que té estratègies per fer-ho millor. Solís. El lector caminant.

-¿Què està llegint?

-Pfff… Quan li mostri… És una aventura en què estic ficat des de l'abril de l'any passat. Miri. La Divina comèdia. En florentí antic.

-¿Floren...? ¿Domina el florentí antic?

-¡I ara! ¡Tant de bo! Parlo castellà, català, francès i anglès, això sí. Per això vaig pensar que al ser una llengua romànica... Em refereixo al florentí antic. Vaig pensar que seria fàcil.

-¿I?

-I no. Però vaig trobar el sistema per apreciar-lo i entendre'l.

-¿Si?

-Sí, miri, aquest és un exemplar per a estudiants, ¿el veu? Tot això són notes al peu. El que faig és el següent: en una primera lectura, llegeixo la poesia i les explicacions. Després faig una segona lectura en què llegeixo només la poesia, i finalment entro a internet i llegeixo la traducció al castellà.

-Tot per llegir-la en l'idioma original.

-És clar. Jo crec que és important llegir les coses en l'idioma en què van ser escrites. En les traduccions es perden matisos.

-Veig que ja va pel Paradís.

-Sí. Cant 27... Pàgina 762.

-Una empresa tremenda. ¿Per això llegeix pel carrer, per optimitzar el temps?

-Llegeixo pel carrer des que era molt petit, és un costum que tinc. I com que tinc molt poc temps per llegir, doncs llegeixo al metro, anant a la feina, des de Pubilla Cases fins a Verdaguer, i després durant el curt tros que he de caminar fins al local.

-Allà és per on el vaig veure, sí.

-He desenvolupat un truc per llegir més concentrat. És el següent: quan veig algú que fa el meu mateix camí i porta un pas lleuger com el meu, em poso al darrere. En dic els meus pigalls. Llegeixo més i més bé quan trobo un pigall.

-Em recorda Ulises Lima a Los detectives salvajes.

-¿Ah, sí? Doncs a mi em recorda Ichabod Crane, el de Sleepy hollow. A la pel·lícula clàssica de Disney, ¿se'n recorda? Va sempre amb un llibre davant del nas.

-Dono per fet que la lectura té un lloc important en la seva vida.

-La veritat és que sí, hauria de veure la meva biblioteca. M'agrada molt la literatura històrica, o amb un component històric. La història, en general. Però això sí: només fins que apareixen les armes de foc.

-¿Les armes de foc?

-No són armes nobles, són armes de covards. Crec que la història fins abans de l'aparició de les armes de foc és més rica en mites foscos, en llegendes.

-Fa un any i mig que llegeix la Divina comèdia en florentí antic. Digui'm, ¿està disfrutant?

-És una tasca àrdua, però estic aprenent molt, i sí, estic disfrutant molt. Entre altres coses perquè jo sóc heavy metal, i tot el que tingui a veure amb l'infern i amb el maligne em sembla atractiu, m'ha semblat atractiu sempre.

-Entenc. ¿Quina insòlita empresa l'espera després?

-Doncs no sé si de seguida, però hi ha una cosa que tinc pendent de llegir, i moltes ganes de fer-ho, que és la Bíblia.