Els litigis entre Aragó i Catalunya per obres d'art religiós que, originàries de la primera comunitat, avui són a la segona fa temps que van entrar en una espiral en què per les dues parts abunden les passions i escasseja el seny. L'últim capítol l'ha escrit una jutge d'Osca que ha instat de forma peremptòria el Museu Nacional d'Art de Catalunya a tornar al monestir de Sixena les pintures murals del segle XIV que el 1936, iniciada la guerra civil, l'historiador de l'art i arquitecte Josep Gudiol va rescatar i va traslladar a Barcelona per evitar que fossin destruïdes. No va ser un espoli, ni de bon tros una operació d'enriquiment, sinó una salvaguarda. Vuitanta anys i una completa restauració després, l'extrema fragilitat dels frescos hauria de convertir la seva preservació en l'objectiu principal, i descartar-se així un trasllat que, segons els experts, implicaria un enorme risc d'altíssim i irreversible deteriorament. Però a Aragó alguns semblen preferir sigui com sigui aquesta possibilitat al fet que les pintures segueixin al MNAC, a escassa hora i mitja de Sixena. Una actitud sense justificació, que poc té a veure amb la raonada reclamació que tornin a Osca el centenar d'obres d'art religiós de parròquies aragoneses avui al Museu Diocesà de Lleida. Tard o d'hora, una negociació global entre totes les parts implicades hauria de fructificar en un acord que conciliés adequadament propietat i conservació de tot aquest patrimoni. Pel bé de l'art i del sentit comú.