T u pots ser Pablo Escobar, sense necessitat de carregar-te 3.000 persones. Una empresa francesa ha creat una opció de Snapchat perquè fusionis la teva cara amb la seva. Una altra de Taipei llança una línia de ninotets amb el seu mostatxo. Operadors ianquis ofereixen narcoturisme, amb sopar VIP amb Popeye, un dels seus sicaris, inclòs. Netflix, la productora de la sèrie que ha encès el fenomen, anunciava la segona temporada amb una advertència, postil·lada per l'emoji bigotut: «A Pablo Escobar se'l respecta». El fill del capo colombià ha criticat una sèrie que, segons ell, edulcora la figura del seu pare: «Sembla que ser narcotraficant és cool». Però ni ell queda fora del joc: posseeix una marca de samarretes amb la seva imatge.
Ara que també triomfa el fantàstic assaig Fariña i que es projecta la seva versió serièfila, diré que, a escala inofensiva, em vaig familiaritzar amb mites similars en els meus estius gallecs: de l'oncle avi que va tornar dels EUA parlant un sospitós gallec amb accent italià (havia treballat a les drassanes controlades pel mafiós Lucky Luciano) al fill dels rics de la comarca que arribava un dia sense mitja orella. Quan anava a buscar tabac per al meu pare al bar, el cambrer no em preguntava l'edat, sinó: «Del normal o de l'altre».
En l'adolescència vaig superar l'asma, però el moralisme censor de ficcions encara em produeix al·lèrgia: em cau millor el pistoler Dillinger (i James Cagney) que el capo de l'FBI J. E. Hoover, i vaig veure l'última temporada de Los Soprano en samarreta imperi, fumant puros i cuinant spaghetti alle vongole. Però potser perquè ha arrasat a Galícia un president que es deixava posar cremeta per un contrabandista en un iot o pel col·lapse que viu Colòmbia després de la seva votació sobre les FARC, m'irrita el màrqueting estúpid d'una cultura postmoderna que frivolitza conflictes oberts.
En la seva novel·la Matadero V, sobre la segona guerra mundial, una dona li diu a Kurt Vonnegut: «Pretendràs fer creure que éreu verdaders homes, no uns nens, i sereu representats en el cine per Frank Sinatra. I la guerra semblarà una cosa tan meravellós que en tindrem moltes més».