L'acord de la Comissió Europea d'instar el Govern d'Irlanda a reclamar a Apple 13.000 milions d'euros per impostos no pagats no hauria de ser un fet molt important però excepcional, sinó un primer pas dels poders polítics per acotar l'immens poder i els punyents privilegis fiscals de què disposen avui les grans corporacions internacionals, singularment les del sector tecnològic. És una paradoxa que aquestes empreses prefereixin tenir aparcats a Europa i altres països dos bilions d'euros de beneficis abans que desplaçar-los a les seves seus centrals als Estats Units, epítom del capitalisme però on els impostos els resultarien més cars del que els surten ara a una Europa que durant dècades es va caracteritzar per polítiques fiscals equitatives. Avui, el món sembla al revés. Un absurd que permet, per exemple, que el 90% de cada venda que Apple porta a terme a Espanya vagi a parar a la matriu europea de la firma a Irlanda, on els impostos són poc més que simbòlics. El contenciós obert ara entre la Unió Europea i la companyia que va fundar Steve Jobs pot ser llarg, però el desenllaç, més tard o més d'hora, no pot ser cap altre que la ratificació d'un principi elemental: els impostos s'han de pagar al lloc on s'han obtingut els beneficis que donen lloc a aquests. Perquè una cosa és la globalització de l'economia, que amb tota probabilitat no té marxa enrere, i una altra, de molt diferent, la llei fiscal del més fort, que no és añtra cosa que una mena de llei de la selva.
Els impostos de les multinacionals
El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- En l'elefant de Manuel Valls
- La Fiscalia demana l'arxiu de les actuacions contra Gallardón per la compra d'Inassa en el 'cas Lezo'
- Sánchez agita el debat de les pensions amb ajudes a les dones
- Vídeo de com un gos policia deté un lladre de cotxes a Califòrnia