Quan ja donàvem per vençuts els anglesos després del 'brexit', resulta que al juliol s’han llançat massivament al seu últim viatge vacacional a Espanya. Malgrat aquest repunt momentani, en els pròxims mesos confirmarem les dades que pronostiquen la caiguda del turisme britànic. Mentrestant, no s’han volgut perdre la festa. Vivim un any de màxims. En gairebé tots els aspectes. Mes a mes, augmenten els turistes internacionals a la costa espanyola, l’únic destí refugi de sol i platja tradicional d’Occident. Aquest any, la crisi a Turquia ha desviat entre 600.000 i 800.000 visitants, de la mateixa manera que va passar amb la guerra balcànica als anys 90; en els atemptats a les grans capitals en la dècada del 2000; o en els conflictes al Mediterrani que foragiten els turistes des del 2010.
Augmenten els preus dels hotels seguint la tendència de l’any passat, després d’un llarg període de sequera. Milloren els resultats econòmics de les empreses turístiques, immerses en una profunda reestructuració, i consoliden els beneficis de l’anterior exercici. Dues grans notícies. Però, per contra, els salaris turístics han caigut un 1,5%, quan és el sector serveis per excel·lència però el més barat de tots; lluny de repuntar la despesa mitjana dels turistes, tant nacionals com internacionals, segueix baixant.
Si analitzem separadament les dades del turisme català i espanyol, totes les corbes afavoreixen el primer. Els canvis van començar a temps a Catalunya plantejant un nou model: menor èmfasi en la promoció en les temporades altes; contenció de la construcció en les primeres línies de platja; innovació en les experiències d’oci; desenvolupament de la gastronomia lligada al territori, entre d’altres; càmpings de luxe. Malgrat el fort creixement del nombre de viatgers a l’any, al voltant del 4% a nivell mundial, s’observa que fins i tot en anys excepcionals com aquest la rendibilitat del turisme resulta baixa. No és que proposem tornar al cultiu de l’olivera, l’avellana i l’ametlla al litoral, però sí aprofundir en les innovacions que faciliten beneficis més alts. Sabem que els turistes internacionals vénen per fer-hi estades curtes, mentre les estructures estan preparades encara per a estades llargues.
Innovació
Veiem, no obstant, que experiències com Ushuaia a Eivissa o els Beach Club de Melia a Mallorca amplien la seva temporada i han augmentat els preus gràcies a la creació d’experiències contemporànies. Veiem que els germans Roca capgiren el negoci amb els 'road shows' gastronòmics per mig món. Veiem com creix l’èxit dels hotels 'by hours' urbans. Veiem la rendibilitat d’apartaments turístics amb els seus amfitrions esforçant-se a convertir la visita dels seus hostes en el més atractiu. Veiem nombroses innovacions nàutiques i algunes brillants idees com la de convertir els ports de Catalunya en marines d’alt nivell. Veiem cases rurals, càmpings, espais d’encant, 'apps', que proporcionen emocions pròximes i també excel·lents processos d’internacionalització.
En un any excepcional, és bo pensar en el que volen els turistes els pròxims anys i canviar d’una vegada l’oferta i la manera de rebre’ls. Està provat que si es proporcionen ofertes superiors, els clients estan disposats a pagar-les.