Una nova font de malestar ha sorgit a Europa. És el temor als efectes que pugui tenir el tractat de lliure comerç que estan negociant secretament la Comissió Europea i l'Administració nord-americana d'Obama, conegut per les sigles angleses TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership).

A diferència del malestar social a causa de la crisi i les polítiques d'austeritat, que ha calat força més en les societats del sud d'Europa, el temor als efectes d'aquest tractat és més intens en les societats europees més riques. El seu epicentre és Alemanya. Allà se celebren grans manifestacions cada setmana. Manifestacions que són liderades per un nou tipus d'organitzacions, formades fonamentalment per persones pertanyents a les classes mitjanes i professionals. Però és un malestar que, a poc a poc, es va estenent a la resta de països europeus, com Espanya.

La reacció als tractats de lliure comerç també està sent molt forta en la societat nord-americana. A més a més del tractat que està negociant amb la Unió Europea, l'Administració d'Obama ja ha firmat altres tractats amb els països asiàtics. Aquests tractats estan sent molt contestats per les classes mitjanes i treballadores i pels sindicats. La seva por és que siguin ells els perdedors i que només se'n vegin beneficiades les grans empreses.

Aquest temor està tenint una gran influència en la campanya presidencial nord-americana. Tant el candidat republicà Donald Trump com el demòcrata Bernie Sanders s'han posat al capdavant d'aquest malestar i s'oposen obertament a aquests tractats, alimentant així un nou nacionalisme nord-americà.

A Europa, després de les manifestacions de les últimes setmanes a Alemanya i França, Angela Merkel i François Hollande, aquest amb la proximitat de les eleccions presidencials, estan adoptant una posició més cauta que la que havien expressat fins ara i durant la visita que va fer recentment el president Obama a Europa.

¿Són encertats els temors dels seus detractors? En tot cas, ¿quins són els arguments dels defensors d'aquests tractats de lliure comerç? Tant la Comissió Europea com l'Administració d'Obama, i les grans empreses i les seves patronals, acusen els seus detractors de populisme i sostenen que el TTIP portarà una nova etapa de creixement i de progrés social.

Aquests arguments em porten ressons del passat. Són com un déjà vu, una cosa que ja hem vist en una altra època. I és així. A finals del segle XIX i en la primera dècada del XX, enmig d'una creixent desigualtat i pobresa, els governs i les grans empreses també van defensar nous tractats de comerç amb l'argument que portarien una nova etapa de pau mundial, de creixement econòmic i de progrés social. Però en realitat només eren les il·lusions de les dècades imperials prèvies al desastre de la primera guerra mundial. La història ens ensenya que més globalització no és millor globalització.

Qui vulgui comprendre com es van crear, i a quins interessos van respondre, aquelles fantasies sobre les bondats del lliure comerç enmig d'un món que ja estava a la vora del caos trobarà una excel·lent explicació en el llibre de John Maynard Keynes Las consecuencias económicas de la paz, escrit enmig de la negociació del Tractat de Versalles que va seguir al final de la primera guerra mundial. I també en la biografia del gran escriptor austríac de l'època Stefan Zweig El món d'ahir. Memòries d'un europeu.

Els nous moviments contra el TTIP estan posant en evidència la debilitat dels arguments econòmics dels defensors del tractat. També des de l'àmbit acadèmic estan sorgint veus competents que posen sordina als seus pretesos beneficis i reconeixen que hi haurà perdedors. A més a més, la filtració d'una part dels papers secrets de la negociació mostra que els temors que les grans empreses estiguin imposant els seus interessos als dels ciutadans i els estats tenen fonament.

¿Com és possible que enmig d'una crisi que ha sigut devastadora per a l'ocupació i els ingressos de les classes treballadores i mitjanes la Comissió Europea s'entesti en polítiques l'efecte cert de les quals serà empitjorar l'ocupació i les condicions de vida de milions de persones, minvar la protecció dels consumidors i debilitar la sobirania dels estats? La resposta és que les polítiques europees avui només responen als interessos dels guanyadors. Mentre els governs no reconeguin que les polítiques tenen guanyadors i perdedors, estarem a la vora del caos. El que estem veient és la rebel·lió dels perdedors.

Catedràtic de Política Econòmica (UB)