Que els resultats del 20-D no hagin permès la formació de Govern és sens dubte un fracàs col·lectiu. La impotència dels nostres líders per adaptar-se a una situació nova que trencava els esquemes del bipartidisme imperfecte ha deixat un regust amarg. Encara que tampoc hauríem de ser tan durs amb els que han tingut la responsabilitat de completar el puzle. Els ciutadans, dubtosos sobre la magnitud que volíem imprimir al canvi, no vam enviar un missatge gaire clar. Però, com en el comerç, aquí també regeix la màxima que el client sempre té raó. En aquest cas l'elector. Era tasca dels polítics donar solució a l'embolic que els vam deixar.
Després del fiasco, tornem tots a la casella de sortida (ells i nosaltres). Seran 50 dies d'insuportable campanya electoral, però a la vegada per reflexionar sobre el que vam fer el 20-D. Segona oportunitat, segon tret també per a nosaltres. Hi ha qui, temptat pel desànim, pot recuperar la màxima que això de les eleccions no serveix per a res i, en conseqüència, que no l'enredaran una altra vegada amb la mateixa comèdia. Cap de setmana lliure.
Fer pinya
És curiós que l'esquerra, la que més va trobar a faltar les llibertats en els llargs anys de la dictadura i la que hauria d'haver transmès amb més intensitat a les generacions següents que es viu molt malament sense l'oxigen de la llibertat, sigui la que suporta pitjor respirar l'aire viciat. La màxima es repeteix: menys participació, triomf més gran de la dreta.
A la banda del PP no hi ha dubtes. Ho veurem el 26-J. Caigui qui caigui, desbordi fins a la nàusea la corrupció; sigui una farsa el model de recuperació; s'eixamplin fins a límits obscens les desigualtats; estigui el país a punt de trencar les seves costures territorials, aquí hi haurà set milions llargs d'electors disposats al Santiago y cierra España, és igual el que això signifiqui. Aquesta dreta, procliu al cabdillatge i que fuig dels tediosos debats sobre la idoneïtat dels seus líders, respon ferma a la crida a fer pinya i defensar la posició. Al juny, l'adversari no serà tant la llista del PP, sinó el dubte que el canvi està a les urnes.