Sempre que en aquest país analitzem el nivell de coneixement d'una llengua estrangera -majoritàriament l'anglès- topem amb la crua realitat de les xifres. Sense anar més lluny, per exemple, en un dels últims eurobaròmetres, Espanya es troba a la cua de la Unió Europea (només superada per Hongria) pel que fa a la capacitat dels seus ciutadans per entaular una conversa en anglès, amb poc més del 20%. Una altra dada significativa és la dels estudiants universitaris. Només el 30% accedeix als estudis superiors amb el nivell B2, el mínim que s'exigirà que acreditin tots els alumnes a partir del 2018 per poder obtenir el títol de graduat. Pel que fa a la necessitat de dominar la llengua que s'erigeix com a imprescindible cada vegada en més àmbits de la vida social i laboral (en les transaccions comercials, turisme, investigació, desen-

volupament econòmic), el 80% de les ofertes d'ocupació qualificades demanen l'anglès com a requisit.

En aquestes circumstàncies, convé distingir, com a mínim, dos tipus d'aprehensió de l'idioma. El bàsic, que es redueix a entendre'l vagament i a comprendre missatges senzills; i l'avançat, que permet a l'usuari escriure o mantenir una conversa amb fluïdesa. En l'àmbit escolar, l'aprenentatge de la llengua estrangera es dóna en uns paràmetres mínims. El coneixement intensiu només es produeix -i aquí neix una considerable bretxa social- a partir d'un esforç econòmic de les famílies en les activitats extraescolars.

Ja sigui per aprofundir en la familiaritat amb la llengua, ja sigui per accedir a un domini elemental de l'anglès parlat -sense necessitat de passar per l'acadèmia i la gramàtica reglades-, cada vegada es donen més iniciatives que busquen combinar el fet d'aprendre amb activitats lúdiques que permeten acostar-se a l'idioma -per preus mòdics o simplement per la necessitat de compartir l'experiència- de manera diferent. En bars i restaurants, en fòrums d'internet, tutelades per professors o dinamitzadors, en llibreries i biblioteques, les reunions per conversar i entrar en l'univers de l'anglès sense por s'han convertit en una pràctica habitual. Els grups de conversa són a l'ordre del dia. Entre la necessitat de saber i l'oci, entre la trobada amistosa i l'aprenentatge real i quotidià de la llengua.