EDITORIAL

El conflicte del metro, última crida

És hora d'esgotar el diàleg. Així vam tancar dimecres passat l'article editorial sobre l'amenaça de diverses jornades de vaga en el transport públic de Barcelona la setmana que ve, coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, que atraurà més de 100.000 visitants. Aquella invocació al diàleg feta als sindicats i a l'empresa metropolitana de transports (TMB) es converteix avui en una exigència in extremis després de la decisió dels treballadors de mantenir l'aturada de dues jornades en el metro, mitjà que utilitzen 1,3 milions de viatgers cada dia i especialment molts dels assistents al congrés. Sense comptar, a més, que la cita havia de ser la prova de foc de l'acabada d'inaugurar L-9, que comunica la ciutat amb l'aeroport. Els serveis mínims decretats per la Generalitat -el 50% en hora punta- pal·liaran però no evitaran els problemes als ciutadans i als estratègics visitants.

Els representants sindicals del metro -el bus encara ha de votar un preacord- han justificat la decisió en el fet que la companyia ha dilatat la negociació i que arriba tard i malament a la solució dels punts calents del conveni, sobretot els que fan referència a la precarietat dels contractes i a l'augment salarial. Reconegut a la Constitució, l'exercici del dret de vaga resulta plenament legítim com una mesura de pressió que adquireix força excepcional quan, com passa en aquest cas, les conseqüències que produeix obtenen una notorietat extra. Malgrat tot, el fracàs que comporta una vaga d'aquesta mena, que destorba la vida ciutadana i dificulta la mobilitat dels barcelonins i de milers de visitants, constitueix un argument afegit per no desistir en el diàleg. Si no, el crèdit dels convocants quedarà tocat i es pot estendre la desconfiança d'una ciutadania que, a diferència d'altres temps millors, suporta la plaga de l'atur o la incertesa que genera la precarietat, i que veu aquests treballadors com a beneficiaris de privilegiades condicions laborals. Tot i això, tampoc TMB pot eternitzar les seves contrapropostes, tot esperant que la pressió de l'esdeveniment acabi desacreditant els seus empleats.

Queda poc marge, però fins diumenge a la nit hi ha temps per arribar a un acord. Hi ha molts exemples que perseverar en la negociació acaba donant fruits. Que ningú s'aixequi de la taula.