En aquests acusats descensos borsaris de principis d’any hi ha hagut vendes forçades; és a dir, vendes que han efectuat inversors que necessitaven fer-ho tant sí com no. És el cas dels fons sobirans de països productors de petroli o el cas de fons VAR (Value at Risk) que tenen límits de risc, sempre accentuats, evidentment, pels seguidors de tendència que operen als mercats. ¿Com afecta això l’inversor de llarg termini que no té cap necessitat de vendre, que constitueix naturalment la gran majoria?

QUAN un inversor adquireix accions d’una empresa cotitzada a borsa està assumint dos riscos, el propi de l’activitat de l’empresa, i el derivat de les variacions de la cotització que es produeixi per qualsevol altre motiu no relacionat amb l’evolució de l’empresa en si, com ho pugui ser per exemple l’estat d’ànim col·lectiu dels inversors. Les cotitzacions poden divergir per tant significativament del correcte valor de les empreses, denominat valor fonamental, que depèn bàsicament dels resultats que aquestes obtinguin. Quan el valor de les empreses supera les cotitzacions, hi ha el que es denomina un descompte fonamental. En conseqüència, quan un inversor adquireix accions d’una empresa cotitzada en borsa es pot beneficiar de dues fonts de rendibilitat, l’augment del valor que l’empresa tingui fruit de la seva activitat habitual, i el descompte fonamental amb què pugui haver adquirit les accions en el moment de la seva compra. Les empreses cotitzades en borsa, molt sovint sorpreses per l’evolució dispar de les seves cotitzacions en relació amb l’evolució dels seus negocis, solen aprofitar aquesta conjuntura. Principalment ho fan comprant les seves pròpies accions en el mercat quan creuen que la cotització està massa baixa, el que es denomina autocartera. És essencial que els inversors aprofitin aquesta circumstància a favor seu, i adquireixin accions amb descompte quan això sigui possible.

Entre tres i sis vegades per any al mercat s’instal·len temors que provoquen descensos temporals però intensos de les cotitzacions, les conegudes dents de serra. En la gran majoria d’ocasions es tracta de temors infundats que en poques setmanes o mesos passen a l’oblit i les cotitzacions es recuperen. Recordin episodis recents com l’Ebola o Grècia, per exemple. En els últims 20 anys només dos dels incomptables temors que han afectat el mercat han sigut fundats, la bombolla tecnològica del 2000 i la crisi de Lehman Brothers del 2007. Els altres, la immensa majoria, han sigut un mer soroll passatger. ¿De què es tracta aquesta vegada?

Els teòrics arguments després dels descensos són la Xina i el petroli. Tots dos són extremadament febles. Pel que fa a la Xina, les previsions de creixement econòmic que efectua l’FMI han continuat invariables des del gener del 2015 fins a l’actualitat. L’FMI deia fa un any que la Xina creixeria el 2015 un 6,8%, i al final el creixement ha sigut superior, d’un 6,9%. Les previsions de l’FMI fins a l’any 2020 estan avui igual que fa un any, i reflecteixen creixements superiors al 6% anual. En aquest context macroeconòmic sense canvis, les accions A xineses, les de les borses de Xangai i Shenzen, on les famílies xineses representen el 90% del volum negociat, van tenir una fortíssima pujada a la primera meitat d’any i un fortíssim descens en la segona meitat. Ni l'un ni l'altre s’expliquen per causes econòmiques. Les accions H xineses, les que cotitzen a Hong Kong, on majoritàriament operen els grans inversors institucionals estrangers, tenen un comportament molt més estable. Les accions A depenen doncs més dels agents que hi intervenen que de les notícies  econòmiques. La solució seria fusionar les borses, de manera que tots els inversors, professionals o particulars, adquirissin les mateixes accions. Les cotitzacions serien menys volàtils.

PEL QUE FA al preu del petroli la situació és més esperpèntica si és possible. En primer lloc, els descensos del preu del petroli són bons tant per al conjunt de beneficis de les empreses, petroleres a part, com per al conjunt del PIB mundial, països productors a part. En segon lloc, el consum del petroli està en màxims històrics. Avui es consumeixen cada dia al món 95 milions de barrils diaris, molts més que els 87 de l’any 2007. El descens del preu del petroli és doncs un tema d’excés d’oferta, no de demanda. El fracking nord-americà, la guerra comercial Aràbia Saudita-Iran, els nous pous descoberts per les petroleres… No es pot tractar en cap cas d’una mala notícia per a les borses, i l’actual correlació positiva entre borses i petroli es trencarà en algun moment. En definitiva, soroll, molt soroll.