Augmenta el nombre de turistes a Barcelona, sobretot els estrangers, mentre que els de la resta d'Espanya es mantenen en nivells semblants a anys anteriors. En aquest aspecte, vivim dades històriques. ¿S'ha d'impulsar el creixement del nombre de turistes o s'haurà de revisar aquest model si altres paràmetres no augmenten a un nivell similar? ¿Revisar significa frenar?
Diverses consideracions per respondre a aquesta qüestió. La primera, la despesa mitjana segueix baixa, si la comparem amb el que els turistes desemborsen en altres ciutats competidores europees. Excepte en el cas dels extracomunitaris, sobretot els russos, els xinesos i els asiàtics en general, que concentren la majoria de la despesa en shopping, preferentment a La Roca Village (LRV). Per sort, gràcies a això, gasten molt més que la resta en els diferents serveis a Barcelona, principalment en entertainment, oci i cultura; compres; menjar i beguda; i hotel (Estudi ESADE-LRV, 2016). S'haurà de fer un nou esforç per reposicionar la ciutat perquè estigui més pròxima al seu valor.
La segona, en els mesuraments s'evidencien dos grans grups des del punt de vista de l'estada. Els que pernocten als hotels, al voltant de 2,17 dies d'estada, i els que s'allotgen en apartaments turístics, gairebé el triple. ¿Es tracta d'acostaments diferents a la ciutat? Els que pernocten en hotels pertanyen al grup dels negocis i primeres visites. Són més programats, menys actius, menys innovadors, però més culturals. Els que s'allotgen en apartaments es queden més dies, són més experiencials, més nocturns i més internautes. Tots dos coincideixen que el que més els agrada són les visites diàries per la ciutat i no rebutgen l'aspecte temàtic. Si observem els periples de tots dos, es repeteixen, probablement per falta d'una oferta més ampliada, que podria fàcilment estendre's a tot Catalunya.
La tercera consideració concerneix la dispersió de destinacions de procedència. Barcelona és un destí global. Però, en l'amplitud de focus, es comencen a advertir alguns gaps a tenir en compte. Parlant d'hospitalitat, com en l'estudi esmentat, els compradors de LRV valoren com a insatisfactoris alguns serveis de Barcelona (com la restauració, l'hoteleria i la capacitat d'adaptar-se al seu idioma i cultura). Encara queda per aprendre si s'és destinació global, i per millorar en aspectes hard i soft de la ciutat, implicant-hi tots els públics.
La quarta i última, es refereix al repartiment dels beneficis. El sector turístic i la resta d'activitats haurien de beneficiar igual el negoci i els barris, que hi haurien d'estar més implicats. Per això, es requereix un cert reequilibri dels establiments turístics, mantenint la primacia del centre històric i les zones monumentals, però implicant-hi la resta.
Aquestes reflexions ens condueixen a afirmar que, més que treballar per incrementar turistes, el que s'ha de fer és: 1) Invertir a millorar l'experiència i, per tant, la despesa mitjana; 2) revisar el model ajustant tots els paràmetres; i 3) es pot desenvolupar tota aquesta tasca atacant, d'entrada, els aspectes desviats, per a la qual cosa no és necessari frenar-ho tot de cop.