Menys de 20 dies després de l'elecció in extremis de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i de la formació del seu Govern, ens sorprèn el primer conflicte semàntic entre els socis CDC i ERC, a compte del final del procés. No sabem encara si hi haurà pressupostos, ni quina part del pla d'emergència social es podrà aplicar, ni com de sòlida és la majoria parlamentària -la setmana passada Junts pel Sí va haver de canviar el seu vot per no perdre una votació-, tampoc sabem què passarà amb la formació del Govern espanyol, però ja estem enredats en si al final d'aquests 18 mesos s'aprovarà una radical Declaració Unilateral d'Independència (DUI) o, simplement, una moderada Declaració d'Intencions d'Independència. No és que els ciutadans es perdin amb el mapa de la ruta, és que ens temem que el Govern tampoc sap què ha de passar -sobre el paper- d'aquí 18 mesos. Llei de transitorietat, estructures d'Estat, Constitució catalana..., una ingent tasca que s'han donat JxSí, la CUP i el Govern per a una legislatura curta en què es pretén abordar tot això sense que sonin les alarmes que facin intervenir el Tribunal Constitucional, el qual el 9-N de l'any passat el Parlament va decidir no acatar, però al qual tampoc vol desafiar. Un sodoku del qual ningú sembla tenir la solució.
En el seu debat d'investidura, Puigdemont va donar a entendre que el procés s'abordaria amb cautela, sense temps prefixats, i que les qüestions socials serien prioritàries. Ara no sabem si s'ha canviat la partitura. En les passades autonòmiques, l'independentisme va obtenir un alt percentatge de vots (47,8%), però no la majoria del cos electoral perquè els més radicals es llancessin per la via de la unilateralitat. Es va imposar el discurs que el mandat democràtic no permetia acabar el procés, però sí iniciar-lo.
¿Tindrem unes eleccions d'aquí 18 mesos per saber si l'independentisme ha superat el 50%? ¿Amb això podrem desconnectar sense més problemes? ¿Haurem convençut els altres espanyols que és millor que ens deixin marxar sense protestar? ¿I als catalans que no volen anar-se'n, que no hi ha més remei que embarcar-se? Faria bé el Govern i els partits que el sustenten d'aclarir-se i aclarir-nos. Almenys per estalviar-nos l'exercici d'interpretar la polifonia a la qual ens va acostumar el tripartit.