Dimarts passat Junts pel Sí i la CUP van presentar a la Mesa del Parlament una proposta de resolució que declara ‘solemnement’ obert el procés de creació d’un nou estat i d’un procés constituent que insta el nou Govern català a obeir exclusivament el mandat d’aquest Parlament. Cal entendre aquesta resolució com un succedani de la Declaració Unilateral d’Independència, la famosa DUI, anunciada per les dues formacions que van presentar la resolució. Des d’altres grups polítics s’ha qualificat aquesta acció com una mena de ‘cop d’Estat’ per saltar-se la llei vigent i no respectar la voluntat de la meitat de la cambra legislativa i dels vots emesos a les eleccions del 27 de setembre.
Entretinguts amb aquest debat hem dedicat poca atenció a una declaració en cert punt comparable protagonitzada pel president de Portugal, Aníbal Cavaco Silva. A les eleccions generals celebrades en aquest país una setmana després de les catalanes, la coalició de dos partits conservadors --PSD i CDS-- va sumar 107 diputats. Els tres grups d’esquerra --PSP, Bloc d’Esquerra i Partit Comunista-- en van obtenir 127. La majoria absoluta a la cambra parlamentària portuguesa està fixada en 117 diputats. Pel que fa a vots, les tres opcions d’esquerres en van sumar 2,8 milions, 700.000 més que la coalició conservadora.
La nit de les eleccions molts donaven per fet que Pedro Passos Coelho, primer ministre sortint i candidat conjunt del PSC i CDS, continuaria al càrrec per la divisió de les forces d’esquerra. Però finalment, PSP, comunistes i Bloc d’Esquerra van aconseguir posar-se d’acord per votar el candidat socialista, Antonio Costa, com a nou primer ministre.
El president portuguès va decidir no fer cas de la voluntat del Parlament. Va anunciar per televisió que l’esquerra no podia governar Portugal perquè alguns dels seus representants estan en contra de la continuïtat del país a l’euro o l’OTAN. Cal preguntar-se si Cavaco Silva va prendre aquesta decisió espontàniament o algú li va suggerir o imposar des de Brussel·les, Frankfurt o Berlín. I Cavaco va encarregar la formació de govern a Passos Coelho.
Portugal és aquí ben a prop. Al llarg de la història recent hem vist cops d’Estat semblants a països africans o llatinoamericans. Mai no els havíem viscut tant a tocar nostre. I mai hauríem pensat que un atemptat contra la democràcia i la sobirania dels votants portuguesos com aquest es quedaria sense una rèplica immediata de la Unió Europea.
La Unió Europea ha callat. Hauria fet el mateix si un president portuguès d’esquerres s’hagués negat a encarregar a un candidat conservador la formació de govern perquè la seva ideologia privatitzadora i d’austeritat en la despesa social contravé els principis europeus de solidaritat, justícia i defensa dels Drets Humans? Ben segur que no.
Hi ha DUIs que molesten als poderosos i n’hi ha que no tant. La Declaració Unilateral d’Indignitat del president portuguès és una de les planes més tristes i decebedores de la història europea del segle XXI.
I en portem unes quantes!