El doctor Martin Winterkorn s’ha vist obligat a dimitir com a president del grup Volkswagen per la manipulació dels seus vehicles per passar els controls d’emissions als Estats Units. És difícil identificar qui n’ha sortit, o en sortirà, més malparat d’aquesta crisi, perquè les víctimes i els danys col·laterals són molts, i molt probablement seran més dels que avui podem intuir, perquè la cultura alemanya no s’avé amb les crisis, probablement perquè flexibilitat i improvisació tenen mala traducció a l’alemany.
La primera víctima, sens dubte, és el mateix Winterkorn, enginyer amb una carrera que ha estat consagrada a la indústria de l’automòbil, amb multitud de reconeixements com reflecteix la llarga llista de títols que acompanyen el seu nom. La seva carrera l’ha desenvolupat a l’ombra del millor enginyer d’automoció, almenys de la segona meitat del segle XX, Ferdinand Piëch, el seu mentor i, probablement, el seu botxí. Ningú va entendre per què Piëch va voler destituir el seu fidel deixeble a l’abril. No ho va aconseguir i va ser ell qui va marxar. No es pot afirmar que el que va passar llavors tingui relació directa amb aquesta crisi, però se non è vero, è ben trovato... Però en tingui la culpa o no, no hi ha dubte que la seva carrera, abnegada i exemplar, acaba amb una gran taca i el seu nom quedarà indefectiblement unit a aquesta greu crisi. Ja es parla de causes penals, i vés a saber si perdrà algun dels seus doctorats honorífics. Els alemanys, quan s’hi posen són molt seus i no entenen de matisos: o blanc o negre, o t’estimen o t’odien.
El motor dièsel és una altra víctima d’aquesta crisi. És el motor més eficient que es coneix, el que menys consumeix i, per això, el que menys CO2 emet. Emet partícules que embruten l’aire, però els esforços per aconseguir la seva reducció són enormes i cada nova versió és millor que l’anterior. A més, és capaç de cremar combustibles sintètics, i el motor que cremi un combustible creat per captura de CO2 està a punt de ser una realitat, cosa que permetrà parlar de cicles totals sense emissions netes.
La indústria europea de l’automòbil es pot veure arrossegada per aquesta crisi, perquè afecta un dels seus dos motors, Alemanya, i a més perquè és l’abanderada del dièsel. No hi ha dubte que a la indústria nord-americana li va molt ben aquest escàndol per frenar una creixent competència. No té sentit buscar teories conspiratòries davant un evident error de VW, però també és cert que la seva frenada comercial als Estats Units afavoreix, i molt, la indústria local.
I qui segur que se’n ressent és la butxaca de Volkswagen. És més que probable que hagi d’assumir una severa sanció als EUA i, a més, molts consumidors individuals la demandaran. I a Europa, entorn menys judicialitzat, segur que haurà de revisar i ajustar milers de cotxes, amb el cost que això suposa. Volkswagen encararà uns quants anys amb resultats dolents, i això implicarà plans d’estalvi i ajust, si no retard d’inversions. Molts llocs de treball del grup VW estan en l’aire, igual que els plans de renovació de producte.
Però entenent que l’error està fet i que tindrà conseqüències per a moltes persones, és possible preguntar-se pel perquè. I la resposta és massa senzilla: per diners. Els fabricants d’automòbils inverteixen quantitats ingents per complir els cada vegada més exigents programes de protecció mediambiental. Fos per estalviar o per no arribar a temps per a les dates compromeses, algú va buscar una drecera, i aquesta drecera ha portat a l’abisme el segon fabricant mundial i primer europeu. Com en gairebé tots els grans errors industrials, el causant no és cap altre que l’estalvi mal entès.
Les marques del grup Volkswagen estan publicant els cotxes que equipen un motor trucat, però no sabem quina norma europea han incomplert, si és que n’han incomplert alguna. Segons sembla no emeten més CO2 del que diuen, i aquesta és la mesura més rellevant d’emissions a Europa. Podria ser que llancessin més NO o més partícules de les requerides per a les homologacions, però tan sols és una hipòtesi, perquè ningú ha concretat res. És necessari saber si s’han homologat cotxes de manera fraudulenta.
Mentir és dolent i ha de ser perseguit. Però una vegada identificat el dany moral s’hauria d’acotar l’abast de l’engany respecte a la regulació. Tan dolent és no reaccionar davant un engany als consumidors com sobreactuar per una cosa detectada per qui té un conflicte d’interessos. Els Estats Units poden donar moltes lliçons a Europa, però respecte al medi ambient Europa és molt més verda que els Estats Units. Abans de fer l’autòpsia a Volkswagen caldria preguntar-se si té sentit que la matem… Esperem, perquè probablement no, i si ens precipitem ja no hi haurà marxa enrere. No caiguem en el parany de la precipitació.