Ahir va fer just quatre anys dels terribles atemptats d'Utoya. Anders Behring, un empresari de 32 anys simpatitzant de la ultradreta, d'ideologia nacionalista contrari al multiculturalisme, pro-israelià, islamòfob i admirador del moviment polític nord-americà del Tea Party, obria foc indiscriminadament contra desenes de joves del Partit Laborista noruec que celebraven la seva escola d'estiu en aquesta illa del nord del país. L'assassí confés i feixista assegurava sense pudor que els crims que va perpetrar eren "necessaris". A ell, que no li agradava la multiculturalitat, no li importava tampoc la vida de tots aquells joves compromesos amb la seva societat. Ells sí, compromesos amb tots els noruecs i ciutadans del món, amb ganes de transformar el nostre planeta en un planeta millor i més just.

Aquesta mateixa setmana a Turquia s’esdevenien uns fets similars. De nou l'objectiu era una trobada de les joventuts socialistes. Que trist. Sempre contra els més tolerants. Una bomba a la ciutat de Suruc ha deixat almenys trenta morts en una trobada que tenia com a objectiu creuar la frontera turca amb Síria per ajudar els més necessitats a Kobani, civils víctimes d'un conflicte identitari, reaccionari i innecessari.

No sé quantes morts més haurem de lamentar per adonar-nos que la nostra és una societat malalta. Una societat rabiosa que ataca sense miraments a nens, joves i vells. Una societat que és capaç d'auto destruir-se per tal de no veure guanyar a l'adversari. Si a qui pensa diferent a nosaltres, en una societat democràtica, es pot titllar d’adversari. Món malalt i fastigós que mata al més indefens per inseguretat pròpia. Ja n'hi ha prou. Deixem a la gent viure en llibertat. En la mateixa llibertat que ha permès néixer, créixer, viure i ser uns cruels als assassins d'Utoya i Suruc.

No deixem que ens espantin, no destruiran la nostra democràcia. Ningú ens silenciarà mai més amb les bombes. Ningú ens dispararà una altra vegada per callar.