A finals d'any (el 12 de desembre) farà un segle que va néixer Frank Sinatra i, per celebrar-ho, la NYPL for the Performing Arts, de Nova York, li ha dedicat una exposició. Fins al 4 de setembre, doncs, els seus devots -entre els quals em compto- hi trobaran una escenografia clàssica i amable com una cançó de Cole Porter: la dosi justa de nostàlgia, sentimentalisme i murrieria. L'exposició recorda els primers passos com a músic a Hoboken, les primeres gravacions, els discos que el van fer ric i famós. S'hi poden veure objectes personals, com ara l'Oscar que va guanyar pel paper a D'aquí a l'eternitat, l'equipatge per jugar a golf, les ampolles de whisky Jack Daniels que tenia a l'escenari o els quadres que pintava, perfectament oblidables. S'hi parla dels amics, fills, dones i mànagers, però la principal protagonista, esclar, és la seva música, fins i tot diria que la seva veu, La Veu. Una jukebox et permet seleccionar cançons. Et pots ficar tot sol dins una cabina i cantar New York, New York com en un karaoke privat. Una pantalla de vídeo passa una actuació amb Ella Fitzgerald.
L'exposició es diu Una icona americana i, certament, Frank Sinatra ho és. Però ¿què vol dir ser una icona avui dia? La seva biografia i música forma part de l'imaginari col·lectiu del país. Ell va explicar que Nova York és la ciutat que mai no dorm. Ell va dignificar Las Vegas actuant al Sands. Ell va casar-se amb Ava Gardner i després tothom va plorar per la ruptura en aquell disc tan melancòlic, In the wee small hours. Ell és el paio simpàtic amb connexions amb la màfia.
Sinatra és una icona de les d'abans. Mentrestant, al MOMA, amb molta més fanfàrria i cues al carrer, s'hi celebra una exposició sobre Björk, que va néixer el 1965 i aviat farà 50 anys. Björk és potser la primera icona global. A l'exposició s'hi escolta també la seva música, però sempre en conjunt amb altres formes d'art: una instal·lació feta per a l'ocasió, una interpretació de la seva obra musical feta per l'escriptor Sjón, els vídeos de les cançons i els vestits icònics que hi porta. L'exposició no té títol. És el seu nom, el títol, Björk.