No és de la família, però podria ser-ho, tranquil·lament. Em refereixo a Pilar Urbano i a la règia família. Sempre que es produeix algun succés rellevant que afecta la monarquia, Pilar Urbano és convidada a algun plató perquè comenti la moguda. És com una d'aquelles fantàstiques tietes que es coneixen els secrets amb detall, i no se'ls n'escapa cap. Ahir a la matinada va estar a La otra red (Cuatro) per desentranyar els fils d'aquesta nova dimensió de la infanta Cristina, a qui, pel que sembla, faran seure en un banc dels acusats. Pilar sol estar ben informada. Està tan ben informada que, a vegades, en lloc d'aclarir, l'arma. Però en general fa diana. Fins i tot fa vaticinis. Va sentenciar: «No renunciarà als seus drets dinàstics. Només ho farà si és condemnada. O sigui, això durarà un any i dos mesos com a mínim». Últimament, Pilar sembla una mica díscola amb la monarquia. Una mica crítica. Però és un posturisme inofensiu. Analitza la règia família amb un punt d'ironia. És punxant amb les formes. Però mai qüestiona el fons de l'assumpte. Mo-
nàrquica i borbònica amb fermesa, a vegades pot semblar que posa a parir algun membre del clan, però com totes les tietes, defensa a mort la família. La seva gran preferida és la reina cessant, Sofia. Sent per ella una especial tendresa. Sosté que Urdangarin la tenia ben enganyada. Deia: «El disgust és molt fort. Una vegada la reina em va dir 'Urdangarin és bo, bo, bo, boníssim'. Això m'ho va dir el 2008. Els delictes ja s'havien comès. O sigui, la reina no en sabia res. Ella és ingènua, és així». ¡Ahh! La règia ingenuïtat. Quina bonica bombolla. Quin buit existencial més confortable. I els nens vénen de París.
INTEL·LECTUAL DESPULLADA.- Faltava una Eva intel·lectual, i un Adam artista, hi estem d'acord. En l'últim programa de l'any d'Adán y Eva (Cuatro), ella, naturalment, anava despullada, com les anteriors, però li van posar a la mà una obra de Kant, la Crítica de la raó pura, i fins i tot semblava que la llegia. Ell, per la seva part, també en pilotes, com és preceptiu, va tenir l'estranya virtut de dedicar-se a pintar vistoses aquarel·les. Els seus dibuixos eren monotemàtics, sempre el mateix assumpte: la dona despullada. Deia que volia fer com Pigmalió, aquell rei de Xipre que somiava que la dama del quadro cobrés vida. ¡Ahh! Si aquest Adam volia ser original de veritat, a la seva Eva l'hauria d'haver pintat vestida.