El Valentí es mirava al mirall mentre la tos del tabac li clavava mil agulles als pulmons. L'única manera de calmar aquest dolor era aferrar- se al cigarret. En el paquet una única advertència: «Fumar mata». En l'angoixa d'una mort lenta el Valentí va sortir de casa a quatre vents, va sentir el crepitar de la graveta sota el seu cotxe nou, els ocells que es resistien a emigrar, es va deixar portar per l'animació dels carrers de la ciutat veïna i va aspirar el cafè de la concòrdia amb el cos. Feia sol i la temperatura era suau, la gent semblava contenta i li encomanaven les ganes de viure. El Valentí, com una bruixa caribenya, va llegir en els pòsits del cafè que havia arribat el moment de canviar de vida. I que tots els canvis tenen el seu moment. Era l'últim dia de l'any. Aquella nit hi hauria festa i demà es produiria el renaixement del Valentí.

Va treure una llibreta i un bolígraf i a la terrassa del cafè més amable i optimista del món, va començar a escriure els grans canvis que es produirien la primera setmana de l'any. En primer lloc: s'ha acabat fumar. Res de mitges tintes. Sobretot no caure en l'absurd d'anar-ne rebaixant la dosi. Punt i ratlla. Quan sonessin les dotze, l'últim fum ennicotinat i enquitranat li passaria coll

avall. S'acabaria així la maleïda tos que era com el lladruc del gos de la mort. En segon lloc el Valentí va decidir que calia moure's. La vida del sofà era perjudicial per a la salut. Es va apuntar aquell mateix matí a un gimnàs i a un club atlètic. Això el faria un home nou, sa i exportable.

Parlant d'exportació, en tercer lloc el Valentí va considerar que ja era hora d'aprendre d'una vegada anglès. Tots els seus amics es defensaven com podien. Alguns fins i tot parlaven en anglès per telèfon, sense necessitat de gestos aconseguien el que volien. Si els més ineptes de la seva generació s'expressaven en anglès, per al Valentí seria bufar i fer ampolles. Sortint del club es va matricular en una acadèmia d'anglès. La nova vida s'anava consolidant. Amb el domini de l'anglès l'empresa el promocionaria i li cauria un càrrec important.

Va pensar en la seva dona i en l'última discussió que havien tingut sobre la conveniència o no d'ampliar el jardí i de construir-hi una piscina. Va decidir que mai més tornaria a discutir amb la seva dona. No era una qüestió d'amor, sinó de respecte. Es feien companyia, i si ella volia una piscina, la tindria. Va entrar en una botiga i se'n va endur uns catàlegs. Va gastar una paga extra com a avançament de les obres. Seria una bona sorpresa.

Carregat de bons propòsits, el Valentí estava radiant la nit de Cap d'Any. Va menjar més raïm dels 12 grans habituals. Va besar la seva dona amb una tendresa desconeguda. Va beure el que va voler i a les dotze va fer l'última calada a l'últim cigarret. Elmón girava molt de pressa. Tot eren ganes de tornar a començar i l'ànima i el cos es van acomiadar durant unes hores.

Es va despertar al llit. Al seu costat hi havia un plec de cartes i la llibreta. Es recordava de la llibreta i els bons propòsits. La tos va tornar a sacsejar-lo des de dins. Era una batalla que havia de guanyar. El Valentí es reafirmava: mai més tornaria a fumar. Repassava els fulls que havia escrit el dia abans: no discutir amb la seva dona, la piscina per a la qual ja havia pagat els diners, el club atlètic, l'anglès, la promoció professional. ¡Visca l'any nou!

Es notava els peus pesats i es va adonar que duia la cama enguixada. Una carta de l'hospital acompanyava la lesió: fractura de peroné. Aconsellable no fer exercici. La següent carta venia del Ministeri d'Obres Públiques: l'advertien de l'expropiació de casa seva i el jardí per la construcció d'una autovia. El diari anunciava la suspensió de pagaments de l'acadèmia d'anglès on s'havia matriculat. Una penúltima carta del departament de recursos humans de l'empresa li anunciava que havien prescindit dels seus serveis. I en una nota la seva dona li deia: «Me'n vaig. No t'aguanto més. Fes-te fotre».

A vegades, va pensar el Valentí, creiem que podem canviar tots sols, però són els altres els que ens acaben canviant. Va veure el paquet de tabac amb la inscripció: «Fumar mata». Es va posar a la boca el primer cigarret de la nova època i va pensar: «Doncs vinga, Valentí. Només ens queda morir». Però a l'encenedor li havien tallat el gas.