L'or negre està barat, el seu preu ha caigut un 40% des de començament d'any i cotitza per sota dels 70 dòlars el barril (es consumeixen al voltant de 30 milions de barrils a l'any a tot el món), quan al juny es pagava a 115 dòlars. La competència del petroli més barat que s'extreu als EUA mitjançant el sistema de fracking (injectar una barreja de sorra, aigua i productes químics a la terra), ha pressionat a la baixa el preu del cru convencional. També hi ha influït la decisió del càrtel de l'OPEP (liderat per l'Aràbia Saudita) de no abaixar la producció per no cedir davant aquesta nova competència, així com la demanda més baixa de l'economia mundial. L'FMI preveu un creixement mundial del 3,3% aquest any, però amb taxes molt febles per a la zona euro (0,8%), el Japó (0,9%) i els EUA (1,8%). En aquest context, es compra menys petroli.
No obstant, aquest combustible és imprescindible per a l'economia i es calcula que una rebaixa del 40% alliberarà de cop 1.300 milions de dòlars al món que aniran a parar de les arques dels països productors, entre ells l'Aràbia Saudita i els països del Golf, als consumidors. Això significa que molts diners es desplaçaran dels estómacs dels gegants fons sobirans de Kuwait, Aràbia Saudita o Noruega a Estats, empreses i consumidors.
Una bona notícia perquè l'economia té com a base el petroli. L'energia que mou les indústries necessita aquest combustible; els productes químics i farmacèutics usen petroli; i els cotxes, avions, autobusos, vaixells o motocicletes, circulen propulsats per derivats del petroli. Aquest recurs és tan estratègic que els països l'usen com a moneda de canvi en les seves guerres de poder, de manera que el preu depèn de decisions polítiques, alimenta conflictes socials i l'assegurament d'aquest recurs es troba darrere de la majoria de guerres.
La situació planteja moltes incògnites. ¿Quant temps continuarà el petroli barat? Alguns experts assenyalen que el temps suficient perquè facin fallida desenes d'empreses de fracking als EUA. ¿Qui hi perd en aquesta guerra? Els països àrabs tenen coixí per aguantar perquè són molt rics, mentre que a Rússia, Veneçuela o Nigèria explotaran molt aviat les tensions socials. ¿I els consumidors? Haurien de notar en les seves butxaques aquesta rebaixa de la factura en forma d'energia, gasolina i productes de consum més barats. Però això no passarà en la mateixa proporció, ja s'ha vist que la gasolina ha caigut a Espanya un 7%. El marge se'l quedaran en gran part les empreses o els governs. El petit consumidor és sempre l'última baula, i la més feble, d'aquesta guerra de poder que es diu petroli.