No es pot estar en desacord amb la decisió que ha pres el Tribunal Suprem de rebutjar de ple el recurs interposat per la Generalitat de Catalunya contra l'acord del Consell de Ministres de tornar a recórrer davant el Tribunal Constitucional la convocatòria de diumenge que ve, ja anul·lada prèviament per aquest tribunal, tenint en compte que la decisió de recórrer va ser informada favorablement per unanimitat per la comissió permanent del Consell d'Estat. La decisió del Suprem és impecable tant en la fonamentació com en la part dispositiva.

Ara bé, les mateixes raons jurídiques per les quals estic d'acord amb aquesta decisió del Suprem em porten a estar en desacord amb la segona decisió del Constitucional, que atenia el recurs del Govern i reiterava la suspensió de la consulta.

El primer, correcte

Segons la meva opinió, el Constitucional va estar encertat en el primer recurs, en què el Govern de la nació va impugnar el decret de la Generalitat que convocava un referèndum disfressat de consulta, però no en aquest segon recurs, en què hauria hagut de fer el que ha fet ara el Suprem: rebutjar-lo del tot per falta d'objecte processal. És l'única solució que hauria estat coherent amb la fonamentació jurídica sobre la base de la qual va resoldre el primer.

Aquesta fonamentació descansava en el fet que la Generalitat, encara que afirmés que estava convocant una consulta que tenia cobertura en la llei catalana de consultes, estava en realitat convocant un referèndum, i d'aquesta manera envaïa una competència exclusiva i excloent de l'Estat. La naturalesa jurídica d'un acte, venia a dir el Tribunal Constitucional, és la que és, independentment de la qualificació que li proporcioni l'autor. Per més que el Parlament de Catalunya aprovés formalment una llei de consultes i que sobre aquesta base el Govern de la Generalitat convoqués formalment una consulta, la realitat és que el que la llei regulava era un referèndum i que un referèndum era el que convocava la Generalitat per al 9 de novembre. Per això estava justificada la interposició del recurs per part del Govern i la decisió del TC.

Amb aquesta fonamentació el Constitucional hauria d'haver decidit en el segon recurs que, encara que el Govern de la nació afirmés que estava recorrent la celebració d'una consulta, no era així perquè falten tots els elements objectius que permetin qualificar de consulta la convocatòria prevista per al dia 9, que pot ser qualificada en termes polítics, però no jurídics. I en cas de ser qualificada en termes jurídics, únicament pot ser-ho com a exercici de la llibertat ideològica i d'expressió.

Falta d'objecte processal

La qualificació jurídica com a consulta de l'esmentada convocatòria per part del Govern en el seu recurs no pot ser acceptada en cap cas i, en conseqüència, això és el que el Tribunal Constitucional hauria d'haver dit, rebutjant del tot la pretensió del Govern per falta d'objecte processal. No hi ha cap acte jurídic susceptible de ser recorregut i, en conseqüència, suspès.

El Tribunal Constitucional hauria d'haver recordat al Govern que la seva funció és la de resoldre recursos contra normes o actes jurídics i no la de fer de pigall polític del Govern de la nació. El Govern no hauria d'haver faltat al respecte al Tribunal Constitucional interposant el recurs, però el Tribunal Constitucional hauria d'haver-se fet respectar rebutjant-lo completament. Però està vist que a aquestes altures del guió demanar una mica de seny és com demanar la lluna en un cove.