Els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) són uns llocs inacceptables des de la perspectiva dels drets humans i l'Estat de dret. Són uns espais en què es priva de llibertat persones que no han comès cap mena de delicte, fet que constitueix una anomalia en el nostre ordenament jurídic. I encara és més gran la paradoxa quan trobem als CIE persones que han hagut de fugir de guerres o d'alguna persecució, cosa ben freqüent entre els africans internats, o persones portades com a esclaves a Espanya per organitzacions dedicades al tràfic d'éssers humans, com també ha passat amb algunes dones internades; persones que són mereixedores de protecció internacional, a les quals en canvi es castiga amb la privació de llibertat. En el moment en què es tanca les víctimes, els que fugen, es produeix una deplorable perversió del dret, i això és una cosa que està succeint en la tèrbola nebulosa dels CIE.
Però aquest article vull centrar-lo en un altre aspecte: la inutilitat d'aquests centres per complir alguna funció en allò que està en l'origen del seu naixement: la regulació del flux migratori. Els CIE es van crear per facilitar les expulsions dels immigrants en situació irregular, és a dir, formen part dels mecanismes de lluita contra la immigració irregular que la llei d'estrangeria contempla; però el cert és que aquests mecanismes no tenen una incidència significativa en la regulació de la immigració, ja que només s'apliquen a una petita part, com mostraré de seguida.
Utilitzaré les dades de lluita contra la immigració irregular donades a conèixer pel Ministeri de l'Interior respecte al 2013, i sumaré tots els conceptes possibles perquè ningú pugui argüir que es queda alguna cosa al tinter: 7.472 persones van entrar a Espanya de forma irregular a través de Ceuta i Melilla o arribant en barcasses (pasteres…) a alguna de les nostres costes; 8.704 persones van ser rebutjades quan intentaven passar per algun pas fronterer; 1.199 van ser tornades després d'haver entrat, i, finalment, 8.984 van ser expulsades (la majoria després d'haver passat per un CIE).
És dubtós que puguem sumar tots aquests conceptes, ja que els expulsats podien haver entrat en anys anteriors, però els sumo per buscar la dada global més alta possible, i la dada resultant no supera les 20.000 persones. Si es vol, hi podem afegir les que van voler entrar però els ho van impedir les tanques de Ceuta i Melilla, que estan molt per sota de les 5.000 persones, d'acord amb les organitzacions que treballen sobre el terreny a l'altre costat de la frontera.
Un total de 25.000 persones van ser, com a màxim, les destinatàries el 2013 de tots els mecanismes de lluita contra la immigració irregular que contempla la legislació d'estrangeria. No obstant, la immigració que vam rebre aquell any va ser de 257.648 persones, fet que indica que la gran majoria dels immigrants van entrar sense que es veiessin afectats pels mecanismes repressius. Aquests només es van aplicar al 10% de la immigració que va entrar o va voler entrar en territori espanyol, fet que reflecteix que la seva incidència real en la regulació del flux migratori és mínima.
¿Què és llavors el que de veritat regula el flux migratori? La resposta és òbvia quan s'observen les dades. El 2013 van entrar 257.648 immigrants, però se'n van anar 468.584, i se'n van anar perquè la situació de l'ocupació a Espanya és funesta. Ara se'n van més immigrants dels que vénen, al contrari del que passava en els anys de l'auge econòmic (el 2006 en van venir 802.971 i se'n van anar 120.254, i en va resultar un increment de 682.717), fet que demostra que les migracions laborals es regulen per si mateixes.
Però tornem a fixar-nos en els 468.584 estrangers que se'n van anar el 2013: ¿està justificat el duríssim sistema repressiu contra l'entrada d'immigrants que aquell any es va aplicar a menys de 25.000 persones, quan pel seu compte se'n van anar prop de mig milió? El patiment que s'infligeix a aquelles persones a qui es tanca en un CIE, o a qui s'expulsa, o a aquelles altres que s'estavellen contra les tanques de Ceuta i Melilla és un patiment inútil. Si els CIE resulten inacceptables des de la perspectiva de drets humans, la seva inutilitat els fa encara més intolerables.
Cal replantejar-se tota la política d'estrangeria en vigor, especialment la normativa repressiva de l'anomenada lluita contra la immigració irregular. Però, mentrestant, podem començar per tancar els CIE. Podem començar per tancar el CIE de Barcelona, com està exigint una campanya de SOS Racisme a la qual s'han sumat moltes organitzacions. President de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.