A vegades t’emboliques, t’emboliques i després no te’n recordes del que va passar. O sí que te’n recordes però prefereixes pensar en una altra cosa. En el nostre cas (Wyoming i un servidor), el que és curiós és que ho vam explicar a la televisió, de manera que ho va saber tothom que va voler. Vam quedar una nit per fer una entrevista i vam acabar com a Ressaca a Las Vegas. Malgrat això, el Gran Wyoming no perd la lucidesa i va estar còmode parlant de com veu el món, de com ens fan sentir culpables de la gran estafa de la crisi i de com la dreta ho està fent molt bé (molt bé perquè treballa per als seus interessos). Jo sóc més fluix i ho recordo tot com una nebulosa.