Anàlisi

Il·lusionisme fiscal amb xarxa de seguretat

Amb la nova reforma fiscal, el Govern inicia el pròxim cicle electoral de les municipals i autonòmiques del maig del 2015 i les generals del novembre del mateix any si, com sembla, Mariano Rajoy no escurça la legislatura.

Les propostes que ara es posen a exposició pública mostren que la reforma serà complexa: incorpora canvis atractius de reducció de tipus impositius i trams de l'impost sobre la renda i de l'impost de societats. Ara bé, també incorpora canvis en els mínims exempts i en les deduccions. I queden molts aspectes que anirem coneixent gradualment: hi haurà canvis en els imports nominals dels trams, en els mínims exempts de declarar, en l'estructura de les deduccions que es mantindran o que s'incorporaran, etcètera.

Amb la seva proposta, el Govern vol vendre la il·lusió d'una reducció de l'esforç fiscal de les famílies i de les empreses que es visualitzarà des de gener del 2015 en forma de menys retencions en l'impost sobre la renda i de menys ingressos a compte en l'impost de societats. Si finalment aquestes retencions i ingressos més baixos a compte es converteixen en un import total més baix a ingressar a l'Agència Tributària ja es dilucidarà el 2016, una vegada passades les conteses electorals.

Així mateix, fent equilibrismes el Govern enviarà a la Comissió Europea i als inversors en deute públic senyals que aquesta reforma no posarà en qüestió els compromisos de reducció gradual del dèficit públic. Confia per a aquest joc a dues bandes en el bon comportament recent de la recaptació impositiva i en el millor comportament d'algunes partides de despesa, especialment el pagament per interessos i les prestacions per desocupació. El que sí que mostra aquesta proposta és que el Govern deixa de moment per més endavant les reformes que puguin afectar l'IVA, les contribucions a la Seguretat Social, els impostos sobre la propietat, els impostos especials i els nous impostos mediambientals.

Si finalment la reforma dels impostos de la renda i de societats posés en qüestió la recaptació, l'Executiu sempre pot posar en marxa segons la seva conveniència electoral aquestes altres reformes fiscals d'impacte més immediat, o bé una nova ronda de restriccions al finançament de les comunitats autònomes carregant l'esforç de l'ajust fiscal, una vegada més, aigües avall.

Així que el Govern fa un número d'il·lusionisme fiscal i equilibrisme però deixant posada la xarxa de seguretat. Esperem que alguns d'aquests canvis i les pròximes reformes facin que els impostos tinguin tipus marginals més baixos i menys forats per on moltes bases fiscals s'escapen i deixen de fer la seva equitativa contri-

bució.