Aquella nit, l’amor era en l’aire. ¡No em digueu que no és poètic! Belén i Berto estaven escenificant un fragment del Tenorio (molt lliure, molt boig, evidentment) i al darrere hi apareixia el logotip del programa. Només vaig haver d’enquadrar i… ja ho tenia. Ella el mira com dient: “¿Què li dec veure a aquest home?”. Ell està aliè, absort, buscant alguna cosa en la llunyania que expliqui la seva sort. No la va trobar. Només hi havia un regidor que va dir: “¡Molt bé! Ho tenim”. Es van separar i cadascú va tornar a les seves coses. L’amor, a vegades, dura molt poc.