Avui, una foto del passat. Us presento el meu pare als 3 o 4 anys. Hi ha tants detalls en aquest retrat que necessitaria el triple del meu espai habitual. En general, per l’austeritat, un cert aire d’expressionisme, el cactus... Es diria que som a Mèxic i que Frida Kahlo està a punt d’aparèixer en algun moment. Algú va vestir el meu pare d’adult, li va posar un puro a la mà i li va demanar que estigués molt seriós. En desconeixem els motius. En lloc de captar l’essència d’un nen, van voler imaginar-lo de gran. Resulta impossible fer una cosa així ara. ¡Un nen amb un puro! Estem en el moment més cru de la postguerra, així que la incorrecció devia ser l’últim dels problemes d’aquella gent. El nen va tirar endavant i després vaig venir jo. Però aquesta és una altra història.