Malgrat que, en general, l'arquitectura -i l'urbanisme arquitectònic- són temes que a casa nostra es consideren ja molt integrats en les valoracions globals de la cultura, cal reconèixer que, comparant-nos amb altres països, presentem algunes mancances que desacrediten el panorama. Per exemple, l'absència de textos històrics i crítics sobre les obres en projecte o en construcció que puguin marcar itineraris significatius i punts de vista prou radicals per provocar una eclosió estilística pròpia. Tots reconeixem, per exemple, l'abundància de testimonis d'arquitectura catalana de l'època de l'eclecticisme, l'historicisme i el modernisme. Però al mateix temps trobem a faltar aquelles pressions teòriques, crítiques i pedagògiques que haurien expressat la cohesió de tot el moviment com a receptacle d'una cultura més universal i més genuïna. Encara avui és difícil distingir marques estilistiques a cada una de les tres tendències, segurament perquè des d'un principi els historiadors, els crítics, els mateixos professionals no emmarcaren les experiències en un sistema clarament definit.
Una activitat en crisi
L'anonimat cultural de l'arquitectura
L'arquitecte no pot tenir com a única finalitat professional la resolució de temes puntuals
El més llegit
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou