Vaig conèixer Josep Maria Castellet a la Barcelona dels 60, però ja havia llegit La hora del lector i les dues antologies de poesia castellana i catalana, a les quals en va seguir una altra de ben diferent i polèmica: Nueve novísimos poetas españoles. Sempre vam tenir una relació molt cordial: ell pertanyia a aquell club indispensable de germans grans juntament amb Barral, Ferrater, Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo. La Escuela de Barcelona de Carme Riera, que va guanyar el premi Anagrama d'assaig, va retratar amb precisió aquell grup de poetes que va tenir en Castellet il consigliere, l'infatigable impulsor. Després, l'aventura de Distribuciones de Enlace, el 1970, que vam fundar amb ell, Barral, Esther Tusquets, Beatriz de Moura, Comín, ens va acostar a tots i va propiciar una contagiosa dinàmica editorial, amb notòries connotacions antifranquistes. Castellet ha estat una figura indispensable en la vida cultural del nostre país, per la seva tasca al capdavant d'Edicions 62, per les seves pròpies publicacions i per les seves iniciatives guiades per una gran curiositat política i literària.

Vaig tenir la fortuna de publicar diversos dels seus llibres en castellà, com Los escenarios de la memoria, una excepcional galeria de retrats d'escriptors que Francesc Arroyo va descriure molt encertadament com «la gran novel·la escrita per un home que promet no escriure'n mai cap». També Seductores, ilustrados y visionarios, dedicat a grans amics seus com Sacristán, Barral, Ferrater, Fuster, Comín i Terenci Moix. En els últims temps vam tenir dues trobades per conversar del seu últim projecte. Un llibre sobre els joves estudiants que van fundar, el 1956, ex nihilo, la primera cèl·lula comunista de la Universitat de Barcelona: Luis Goytisolo, Joaquín Jordá, Octavi Pellisa, Salvador Giner i Nissa Torrent. Tots van ser, després, molt amics seus i també meus. I intercanviàvem informació sobre això, joiosament, en un parell de dinars memorables.