S'acosta l'arribada de les vacances d'estiu, que deixen molts infants lluny dels menjadors escolars, i veiem reobrir-se el debat dels problemes d'accés a una alimentació adequada que estan patint molts dels nostres nens. Els qui treballem amb la infància més vulnerable, vivim de prop el drama que travessen cada vegada més famílies. Infants que se'n van al llit sense menjar, que no consumeixen fruita o verdura perquè les seves famílies no poden permetre-s'ho i que depenen cada vegada més del menjador de l'escola per fer un àpat complet al dia. Ens trobem amb fenòmens que fa uns anys ens haurien semblat inimaginables: infants buscant a les papereres els entrepans abandonats per un altre nen.
MOLTES institucions s'estan mobilitzant aquests dies per evitar que aquests infants passin fam aquest estiu. Certament, això és el que ens toca fer en aquests moments. No obstant això, volem recordar que per trencar el cercle de reproducció de la pobresa, en el qual estan immersos el 26,7% dels menors a Catalunya, es necessita molt més que menjar. Les nostres entitats han detectat en els últims anys un important deteriorament de la situació de la infància. A més de sofrir restriccions en qüestions de primera necessitat, com l'alimentació, el vestuari i l'habitatge, tampoc no disposen d'oportunitats per accedir a activitats lúdiques i culturals que són indispensables per al seu desenvolupament i un estímul per tirar endavant enmig de la dificultats que travessen les seves famílies.
Tenir la possibilitat d'escoltar un concert, d'anar al zoològic, d'assistir a un espectacle de teatre o a un museu o aprendre a tocar un instrument musical no són un luxe. La música, l'educació artística i els esports, per posar alguns exemples, juguen un paper crucial en el desenvolupament dels infants i adolescents, ajudant-los a millorar el seu rendiment en les aules, la seva integració amb altres infants, i la capacitat creativa, tot atorgant-los estímuls que són difícils de substituir. Els infants que viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya no tenen accés a aquestes activitats i ni tan sols poden participar de les sortides escolars per la precària situació de les seves famílies. Molts d'ells viuen tancats en els seus barris i no és infreqüent trobar-nos amb nens i adolescents de Barcelona que mai no han vist la Sagrada Família. No tenen accés a tot un món d'experiències vitals que es converteixen en eines indispensables per superar obstacles i desenvolupar-se amb èxit en el món educatiu i després en el laboral.
Els experts afirmen que en l'actual context de crisi el model d'atenció de les entitats del Tercer Sector necessita ser repensat. Els pressupostos públics trigaran anys a recuperar-se i la societat civil ha de convertir-se en un soci estratègic involucrant-se en projectes que permetin als infants i adolescents accedir a aquelles activitats que són necessàries per al seu desenvolupament.
Actualment la implicació de la societat civil en l'acció social representa en el nostre país tot just un 9% davant del 19% de mitjana de la Unió Europea (UE). És necessari que les empreses s'impliquin més profundament en els projectes d'acció social i que valorin els beneficis que els reporta, no només per la seva potencial deductibilitat impositiva, sinó perquè tenen un paper a jugar en la formació dels ciutadans del futur.
ÉS TAMBÉ cada vegada més urgent desplegar la llei de la infància que va ser aprovada pel Parlament català el 2010. Aquesta llei disposa de les millors eines per combatre la pobresa infantil i permetria avançar de forma decisiva des del que són ajudes pal·liatives a drets garantits, cosa que evitaria que els infants travessin situacions de precarietat com les que estem vivint en l'actualitat.
En els últims anys s'han multiplicat les iniciatives públiques i privades destinades a pal·liar la situació d'emergència social derivada de la crisi. Creiem que seria més efectiu organitzar tots aquests recursos i crear un sistema integral de prestacions que es veiés materialitzat en una renda de suficiència econòmica per a les famílies amb infants que garanteixi que aquests disposin dels mínims necessaris per tenir un nivell de vida adequat, no només en els seus primers anys de vida, sinó al llarg de tot el seu cicle vital. Una millora significativa del benestar de la infància passa per repensar l'actual model econòmic i aprofitar l'esforç que s'està fent per sortir de la crisi per impulsar un nou model que garanteixi un nivell de vida adequat a tots els nostres infants.