Necessitem saber què es deien. ¿Ella potser feia: «Tu etsPetraeusi sobre aquesta pedra edificaré el meu amor»? ¿Era tan bíblica? ¿I ell? ¿Fins a quins límits arribava la seva passió per la senyoraBroadwell? ¿Pensava en ella mentre coordinava les accions més arriscades de la CIA? ¿Deia: «Un moment, que tinc un missatge», i abandonava el centre d'operacions per contestar «¡jo també!»?

¿I el policia de l'FBI que, per amistat, decideix intervenir en l'assumpte i estira tant el fil que descobreix la infidelitat? És un personatge secundari del vodevil, ja ho sé, però això d'enviar fotos on apareix mig nu perquè la senyoraKelleycontempli la possibilitat d'establir relacions sexuals amb ell, ¿no és una mina per als guionistes? Una trama lateral, sí, però tan llaminera. I, per acabar de completar el festival, els insults i les amenaces de l'amant que sospita que totes les altres dones, i en concret la senyoraKelley, estan a l'aguait per saltar sobre l'objecte del seu desig.

I més encara: el lligam que ara es descobreix entre l'amiga dePetraeus, que semblava que només interpretava el paper de detonant, i un altre militar, també amb comandament sobre les tropes de l'OTAN. ¿En què consisteixen les «comunicacions inapropiades» entre la senyoraKelleyi el generalJohn Allen? La culpa de tot plegat la té l'Afganistan. Segur. Se'ns apareix com un afrodisíac d'una força devastadora.