El món de les veus humanes és amplíssim, d'uns matisos incomptables. Passa el mateix amb alguns animals. La veu és un so que es produeix a la laringe pel pas de l'aire que s'expira a través de les cordes vocals. Aquesta és la definició acceptada, objectivament. Però la valoració o la interpretació de la veu per part de nosaltres és sovint subjectiva. Quan diem que una veu és alta, ¿és alta per a tothom? Hi ha gent que té una veu més aviat baixa, però qui parla així ¿és conscient que per a algú aquella veu és baixa, quan per a ell és natural?

Ens entenem més o menys quan diem que una veu és sonora, o apagada, o aspra, i no cal dir que la diversitat de valoració de la veu d'un altre s'explica, en part, pel nostre sistema auditiu, i a més pel contrast de la veu que sentim en un determinat moment amb les veus que estem acostumats a sentir.

Els suposats culpables de latrama Gürtel s'han negat a sotmetre's a una prova de veu davant la justícia. L'acusació demanava que es fes la prova, convençuda que demostraria que aquelles veus corresponien a les dels responsables d'un finançament irregular del PP. Hi ha experts en aquesta identificació de les veus, i si sovint l'encerten deu ser perquè no hi ha dues veus iguals, un fet que sembla prodigiós però que és tan lògic com el fet que no hi ha dues mans iguals. Els humans som uns éssers increïblement diferents en un detall o un altre. S'hi s'ha acceptat que les les empremtes dactilars ens distingeixen -i ja fa temps que la policia fa servir aquest mètode de comprovació-, ¿per què la veu no hauria d'identificar-nos?

A vegades podem enganyar, imitar d'una manera admirable un personatge públic. Si escoltem un actor deCrackòvia, la imitació de la veu ens sembla perfecta. Però un analista expert ens diria que hi ha unes diferències innegables. Petites, si voleu. La veu humana té una gran capacitat d'adaptació. Però no pot trair-nos.