Nou mesos després d'arribar al Govern d'un país en crisi i en fallida, el presidentRajoy oferia abans-d'ahir a la nit, 10 de setembre, la seva primera entrevista televisivaurbi et orbi sense donar cap novetat ni aclarir dubtes als seus governats, tot i que d'amagatotis digués, sense dir-ho, que no demanarà el rescat d'Espanya, si el demana, fins passades les eleccions basques i gallegues del 21 d'octubre.
O sigui, queRajoy,que pretenia resoldre els seus problemes de comunicació, perdia ahir al quiosc.
En el barceloní -lògic- va perdre per 4-0. La Diada i l'afany independentista es van endur les portades d'EL PERIÓDICO,El Punt/Avui, Ara
-monogràfiques- iLa Vanguardia.
Però també va caure en el madrileny: 3-2. La Diada obriaEl País (Mas converteix la Diada en una reivindicació del pacte fiscal), El Mundo (Mas exigeix la sobirania fiscal per arribar a l'Estat català)i La Gaceta (titulava amb un equívoc:Mas admet que la manifestació d'avui no és només per la independència). Rajoynomés manava a Abc («No acceptaré que em diguin en què cal reduir») iLa Razón («Reduir el dèficit és més important que el rescat»); opcions ratificades per editorials afalagadors:Rajoy, idees clares, titulava aquell;Entrevista clarificadora,aquest. És clar que fins i tot El Mundo dissentia:Un fred Rajoy eludeix revelar els seus plans.
I entreRajoy, l'Escolta, Espanya i l'Adéu, Espanya!,Andrés Ortegaevocava al País (heus aquí) el desastre de Cuba del 1898 per alertar de la inconveniència d'encarar derrotats a l'avançada aquesta crisi que s'escapa del nostre control, ens furta el futur d'un país desvertebrat, sense líders que ens expliquin la veritat ni projectes polítics sòlids:La desmoralització d'Espanya. La crisi de l'economia i de la política fan caure l'autoestima del país. El desànim i la falta d'horitzons tornen la mirada al desastre del 1898. XAVIER CAMPRECIÓS