S' acosta el mes de juliol. Dic en veu alta el nom del mes i penso que sona com si fos una herba remeiera. Componiol, que és bo per a l'estómac. Vivim una temporada en què farem molt bé d'acudir a l'ajut de moltes herbes. Tòniques i estimulants. Perquè estem francament decaiguts i no sabem d'on treure una mica d'ànim, d'empenta.

Si poguéssim i volguéssim digerir totes les calamitats que ens cauen al damunt, amb tot el poniol que hi ha al país no en tindríem prou. No hi haurà, aquest mes, ni una dosi de futbol, que és el xarop que ens permet oblidar els maldecaps del present. Ens pujarà el colesterol, si no tenim a l'abast la dosi necessària de gol. L'economia està infectada, i si fem vacances ens passarem el dia a la muntanya buscant desesperadament timol, que és una herba desinfectant.

Abans teníem un recurs perquè no s'enverinessin les ferides, que era l'alcohol. Però ara és impossible, la ferida és massa extensa i massa profunda. Ara farem més o menys vacances, i molta gent, amb molts o pocs diners, decidirà que davant la tempesta que s'acosta el més aconsellable és guardar uns quants dies de dol. Posant-se, naturalment, una bona crema protectora, la més poderosa, la que faci més bona olor. Però vigilem que no ens enganyin, que no ens venguin la marca Rajol, perquè encara que s'hagi fet popular a tot el país, s'ha demostrat per molts testimonis que és una marca que no ha passat el necessari control. De qualitat.

És clar que no és l'únic introductor ni el publicitari de la fórmula, l'únic responsable que la crema s'hagi venut ja caducada i intoxicadora. El president de l'empresa Rajol s'ha trobat amb un equip de grans emprenedors econòmics, polítics, bancaris i de primerissima categoria que estaven fabricant, des de feia temps, una pasta que havia d'enfangar-ho tot. Ha resultat que eren uns experts a descobrir jaciments de bitllets. Una colla d'excel·lents i espavilats deixebles d'aquell monarca castellà -si no m'equivoco- que va dir, orgullós:«En mis dominios no se pone el sol». Aquests importants personatges han conquistat molts dominis. Però alguns anunciaven que aquells grans castells eren segurs i ha resultat que allò que construïen eren espectaculars palaus... de palla. I la palla crema i ha costat empobriment i ràbia. Aquesta indigestió col·lectiva no la podem combatre amb poniol.