En aquest home de mirada transparent i bondadosa convergeixen la veritat absoluta de les matemàtiques i l'art efímer del circ itinerant. A la seva caravana biblioteca del Circ Raluy hi acumula llibres de matemàtiques, física i astronomia, a més de diverses edicions deDon Quixot, un personatge amb el qual s'identifica. Avui, a les 19.00 hores, presenta a la biblioteca central d'Igualada (on va néixer la matriarca dels Raluy) el resultat de les seves investigacions amb els nombres primers.
-Per als que ens vam perdre la classe dels nombres primers...
-Són aquells números que només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Si li dic que completi aquesta sèrie: 2, 4, 6, 8...
-10.
-En canvi, si li dic: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17... No s'ha descobert una seqüència, una regla fixa, en l'ordre dels nombres primers. És un problema que ocupa els matemàtics des de fa 25 segles.
-¿Creu que ha trobat la solució?
-Em penso que tinc la fórmula que genera els nombres primers a l'infinit. Intentaré demostrar-ho a la conferència, que també inclourà una solució a la conjectura de Goldbach.
-Molts ho han intentat abans que vostè. ¿I si ha errat els càlculs?
-És una possibilitat. Si m'equivoco, reconeixeré el meu error.
-¿Va debutar abans amb el circ o amb les matemàtiques?
-Vaig debutar com a pallasso i acròbata als 16 anys. Viatjàvem per Europa en un autobús al qual li havíem tret els seients i a l'hivern tornàvem al barri de la Catalana, a Sant Adrià, on vivien els meus avis. Allà anava a una escola on nens i nenes estudiàvem separats. Un dia, un nen li va dir a la mestra: «Senyoreta, ¿per què les nenes estudien la regla de tres i nosaltres no?» Aquell dia vaig agafar un llibre d'aritmètica i vaig trobar totes les regles de tres que es pugui imaginar: composta, directa, inversa... Me'l vaig llegir una vegada i vaig resoldre tots els problemes.
-Si estava gairebé sempre de gira, ¿com seguia els estudis?
-La meva mare ha estat una dona molt intel·ligent i ens ensenyava de tot: matemàtiques, dibuix... Ella i el meu pare insistien que estudiéssim i per això també anàvem a l'escola allà on parava el circ. Vaig estudiar un any a Alemanya, sis a Anglaterra -on el meu pare feia el número del doble canó i el triple salt mortal amb automòbil- i sis a Itàlia. Quan vam fer gira per Orient i Àfrica vaig anar un mes i mig a classes de matemàtiques a la universitat de Kampala (Uganda). Quan tenia dubtes amb algun càlcul els anava a consultar a la universitat de la ciutat on fos el circ.
-Però, ¿què els deia? ¿Que era del circ i tenia un dubte matemàtic?
-¡Sí! I m'acollien amb simpatia. També em van acceptar ponències sobre un llibre que vaig escriure,Ingeniosa teoría del espacio y el tiempo, en dos congressos mundials sobre física i relativitat. L'últim va ser el 2001, a Durban, Sud-àfrica. Estava amb el circ a l'illa de la Reunió i vaig haver d'agafar diversos avions per llegir una ponència de 15 minuts.
-¿Què el fascina dels nombres?
-Tot. Les matemàtiques són el meu consol.
-¿De què necessita consolar-se?
-Quan estic trist, estudio matemàtiques i m'aixeca la moral.
-¿I quan estudia? ¿Després de la funció?
-A la nit. Me'n vaig a dormir de tres a quatre de la matinada, perquè no em molesti ningú. Practico diferencials, integrals, integrals múltiples, progressions, combinacions... A més d'un consol, és com un esport. Fins i tot he ideat una teoria per poder guanyar un dineral amb la loteria primitiva.
-Doncs, o no li ha funcionat o dissimula molt bé.
-És una teoria basada en l'estadística. Funciona, però implica fer una gran inversió de diners i només està a l'abast dels potentats.
-¿Podria trobar una fórmula per guanyar sempre a la borsa?
-Aquesta fórmula ja està inventada: per guanyar molts diners organitzen una guerra allà on calgui sense importar quantes persones maten.
-Quanta raó que té. ¿I pensa seguir fins a l'últim dia de la seva vida actuant al circ?
-Acabo de fer 70 anys i és ara quan començo a plantejar-me aquest tipus de preguntes. Si visc tant com el meu pare, ja em dono per satisfet. Ell fumava com un carreter i va morir als 73. Jo no fumo, però tinc Parkinson (somriu).