Avui es compleixen 76 anys dels Fets d'Octubre. La tardor de 1934, com a conseqüència de l'entrada dels partits de dreta al Govern de Madrid, de la posterior repressió del moviment obrer i del control dels partits d'esquerra es va aixecar un moviment revolucionari. El 6 d'octubre,Companysdeclarà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Les lluites, entre l'Exèrcit i les improvisades milícies nacionalistes, duraren tota la nit. Els combats més violents es donaren davant dels locals del CADCI i a l'entorn del Palau de la Generalitat. El Govern fou empresonat, així com moltes altres persones.

Aquest fet revolucionari, deixant a banda la conveniència o no, va originar una gran crisi dintre del principal partit independentista, Estat Català, que serà l'origen d'una lluita fratricida que es farà patent a partir del febrer de 1936. Amb la involució d'altres forces, de dreta i d'esquerres, com els anarquistes de la FAI, a finals del mes d'abril són assassinats els germansBadiai, posteriorment, altres militants del partit.Miquel Badia,president de les joventuts, havia estat cap superior dels Serveis d'Orde Públic. Tot aquest enrenou va propiciar el trencament del partit i la separació d'ERC. A principis del mes de novembre,Joan Cornudella,amb el vistiplau de la FAI, donà un cop d'Estat a la direcció del partit i el secretari general,Joan Torres Picart,n'és apartat i expulsat. Durant la resta dels anys de la guerra, les lluites continuaren i es produïren complots i assassinats, alguns encara per resoldre.

Actualment, després de passar 76 anys, sembla com si les conseqüències d'aquest trist esdeveniment encara restin obertes. Només cal mirar i observar els hereus, directes o indirectes, d'aquell Estat Català de 1934:Carod-Rovira, Puigcercós, Carretero, Laporta(ambLópez Tenai l'Uriel Bertran) i d'altres minoritàries faccions. Cadascú va pel seu cantó. Seria convenient que l'independentisme tanqués, d'una vegada i per sempre, aquesta trista pàgina de la història.