Els mitjans de comunicació han informat de l’augment del nombre de vianants morts en accident a Barcelona durant el 2009, sobretot causats per motos. El meu pare se sumarà a les víctimes del 2010, perquè va morir al ser atropellat per una moto de gran cilindrada, l’11 de gener, en una cruïlla en obres, la dels carrers de Sant Quintí i Còrsega. L’informe de la Guàrdia Urbana diu que la causa probable de l’atropellament va ser que el meu pare va passar amb el semàfor en vermell, cosa que, si és certa, resultaria ser una imprudència fatal. De la possible imprudència del pilot de la moto que el va envestir no en diu res; jo tampoc m’atreveixo a dir res. En canvi, sí que afirmo que les obres que hi ha en aquesta cruïlla, i en moltes altres de la ciutat, són un perill per als ciutadans, sobretot per a la gent gran, víctima habitual d’una cursa d’obstacles que els obliga a fer front a tota classe de riscos. En molts casos, són les condicions de les obres les que els dificulten la visió dels vehicles, quan no són aquests immensos contenidors nous. Enmig del trànsit, el vianant és el més dèbil i desprotegit; lluny de ser considerat com a tal, se’l menysprea i desatén.

L’informe de la Guàrdia Urbana sobre el sinistre que va costar la vida al meu pare no es refereix a les dificultats dels vianants en aquesta cruïlla, cosa que no deixa de sorprendre’m perquè, en canvi, sí que afirma --demostrant una gran incoherència-- que si bé les obres de Sant Quintí-Còrsega no dificulten la visibilitat, la disminueixen sensiblement «per als vehicles». L’ajuntament és el responsable de l’estat lamentable dels carrers de Barcelona. Finalment, si algú va ser testimoni de l’accident, per favor, que es posi en contacte amb mi al 660 85 43 27.