Zygmunt Baumanés un venerable sociòleg polonès que ens va con- vèncer que la nostra societat era líquida. Aquella imatge afortunada s'ha estat utilitzant per a gairebé tot. El mateixBauman va descriure l'amor líquid, vam tenir mercats líquids i, fins i tot, per al trànsit intestinal, es va substituir el sòlid i hegelià supositori de glicerina per baumanians iogurts... Però això s'ha acabat. El nostre planeta ja no serà líquid. Des del 2008 vivim en un món gasós. Ho sabem perquè el poder geopolític s'ha desplaçat del líquid i cru petroli iraquià a l'eteri domini del gas rus. El món en una aixeta. Un altre gas, el CO, es consolida com l'agent del nou Apocalipsi cli- màtic. I, sobretot, per a Wall Street, un emissor de gasos nobles on hem assistit al màgic procés d'evaporació de milers de milions que han volat en forma de núvol. Si el seu banc no li dóna crèdit i s'entossudeix a vendre-li fum no el culpi a ell: pensi queBaumanha deixat de tenir raó i en el món gasós, lògicament, escasseja l'antiga liquiditat.