--A vegades, mentre practico ioga, penso en la llista de la compra.

--G. V.: És normal que la ment se'n vagi. Es tracta de recordar-li que ha de tornar. Un cop i un altre. Tornar a la intenció inicial de la sessió.

--Algunes postures de ioga em causen dolor.

--G. V.: El dolor és canvi. Cada canvi causa dolor. Però aquest dolor et porta cap on vols anar. L'important és com reaccionem davant del dolor, no el dolor en si mateix.

--Però és que algunes postures de ioga són impossibles.

--G. R.: No has d'utilitzar el cos per fer aquella postura, sinó utilitzar la postura per anar obrint el cos, per anar expandint-te, arrelant-te. La postura és una eina.

--¿Una eina per a què?

--G. V.: Per exemple, per entendre que ets part d'un tot. Un dia, un monjo de l'Índia em va dir: "Vosaltres els occidentals tot ho voleu fer sols". Si hi ha una malaltia a la nostra societat és aquest afany d'individualitzar-ho tot: la meva feina, la meva casa, la meva vida, jo sóc així. T'oblides que ets una gota del mar.

--¿Com els ha canviat el ioga?

--G. V.: Jo era una noia bastant ambiciosa i va arribar un punt, als Estats Units, que ja ho tenia tot. Però em sentia molt buida. I el ioga em va ajudar moltíssim.

--¿El ioga omple buits?

--G. R.: No omple buits, però amb el ioga descobreixes que ja estàs ple.

--I t'ensenya a respirar.

--G. R.: Sovint no respirem.

--¿?

--G. R.: Vull dir que respirem d'una forma molt superficial, sobretot quan estem tensos. Una respiració curta i ràpida. Tal com respiris, serà el teu estat mental.

--¿Què recomanarien a un lector estressat?

--G. R.: Que avui faci una petita pausa de tres minuts, un parell de vegades. Que pari, que estigui amb ell mateix. Que no intenti canviar el que sent. Estar amb el seu estat d'ànim, sense canviar-lo. Ens fem massa mal.

--¿Com l'ha ajudat a vostè, Glòria, el ioga?

--G. R.: A mi el ioga em fa ser conscient. Ja de petita era descentrada, indisciplinada, ansiosa. Era la despistada de la classe.

--¿I de gran?

--G. R.: De gran era incapaç de prendre decisions. Tenia por del que diran. Fins que em vaig adonar que sistemàticament estava actuant des de la idea que els altres tenen de mi. Gràcies al ioga he après que no sóc la meva posició social, ni el meu nom, ni el meu prestigi. Si actues des de la idea de com et veuen els altres, l'estàs espifiant.

--¿Per què?

--G. R.: Perquè actues des de la por i des de l'hàbit, mogut per construir aquesta imatge falsa de tu.

--O sigui, que no li importa el que diguin de vostè.

--G. R.: No m'ho prenc de forma personal, perquè parlen d'una forma, no de la meva essència.

--G. V.: Si demà t'arrenquen un braç, ¿seràs menys tu? Si no tens feina, ¿ja no ets tu? Del ioga he après que quan els altres parlen de mi, en realitat en parlen com d'un jersei. Poden opinar si és bonic o si és lleig, però el jersei no sóc jo, i me'l puc treure quan vulgui. Això dóna mol- tíssima pau. El ioga és un enfocament holístic per viure d'una forma més sana: de fora cap endins.

--Les dones pregunten si poden practicar ioga mentre tenen la menstruació.

--G. V.: Cada dona és un món. En general, les postures invertides no es practiquen durant la menstruació perquè l'energia del cos va cap avall i, si et col.loques del revés, treballes en contra seu. Però hi ha dones que durant la menstruació tenen més ganes de practicar-ne, perquè estan més en contacte amb el seu cos. N'hi ha d'altres, en canvi, que només volen descansar.

--El ioga està de moda. A Barcelona es practica més que l'aeròbic.

--G. V.: Fa 10 anys també estava de moda a Nova York. Hi havia un centre a cada illa de cases. Em creia que la moda seria passatgera.

--¿I?

--G. V.: Ara hi ha dos centres de ioga a cada illa. Molts practicants comencen seguint la moda, però quan n'assaboreixen els beneficis continuen. Uns beneficis que van de la relaxació a la il.luminació.

--¿Podem transcendir el nostre cos?

--G. R.: Els ascetes l'utilitzaven per transcendir el cos, però avui la visió ha canviat. No es tracta de transcendir aquesta realitat no desitjable cap a una de desitjable, sinó de trobar claredat en tot el que hi ha, acceptant la realitat en què ens toca viure i utilitzant el cos com a guia.

--¿I si algú no pot fer servir el cos?

--G. V.: Hi ha ioguis molt bons que no tenen cames.