He tornat a Islàndia. ¿Què és el que m'agrada tant d'aquest país? Seria llarg d'explicar, però comencem: els camps de lava, els salts d'aigua, les enormes glaceres, les valls verdes, els 130 volcans, els elfs, els fiords, la llum, les sagues, la gent... Tot això suma, per descomptat, no obstant hi ha un parell de coses definitives: el sol de mitjanit i la mitjana d'11 graus que hi fa al juliol. Les dues m'encomanen la transgressora sensació d'estar fent trampes: em passo un estiu a la fresca i, de propina, tinc llum natural dia i nit.

Els islandesos són només 300.000 i compten amb excel.lents escriptors i músics. Ells diuen que la inspiració els ve d'una terra que està viva. Deu ser veritat, ja que en els últims anys estan triomfant també en el món dels negocis. Fins fa 13 anys els islandesos només podien invertir 10.000 euros per any a l'estranger, però des que es va revocar aquesta norma s'han quedat els grans magatzems danesos Magasin du Nord, els britànics House of Fraser i la botiga de joguines Hamleys, considerada la més gran del món, a més a més de companyies importants a Xile, Ucraïna, Lituània i altres països.

Tot plegat es nota molt a Islàndia, un país que viu una febre constructora només comparable amb la de fa uns anys a Espanya. "¿I saps de què ens servirà?", em resumia fa uns dies un milionari islandès. "Doncs per comprar una casa a la costa espanyola i viure-hi un parell d'anys abans de descobrir que no sabem viure lluny d'Islàndia, lluny d'aquesta illa volcànica que té un clima horrorós". Deu ser que, fora d'Islàndia, la creativitat se'ls congela.