AXile, país que era considerat entre els més democràtics d'Amèrica, es va generar un cop d'Estat provocat pel Govern dels Estats Units, nombroses multinacionals amb poderosos interessos a Xile, un sector important de les dretes i centredretes i certs mitjans de comunicació social, entre altres factors que en conjunt van permetre crear un clima de confusió i caos. Va ser perpetrat per les Forces Armades xilenes, que es van alçar en contra del Govern constitucional del president Salvador Allende, i va tenir lloc l'11 de setembre del 1973, amb la qual cosa es va donar pas a la dictadura més sagnant que hi ha hagut en aquell país.
Uns quants anys després, el 5 d'octubre del 1988, d'acord amb els lineamientos constitucionals vigents, es va celebrar un plebiscit pel qual el poble xilè va votar contra la continuïtat del Govern militar. Al cap de pocs mesos es van celebrar eleccions populars, en què va resultar elegit president Patricio Aylwin Azócar. Des d'aleshores, Xile ha anat avançant cap a la democràcia, situació que no s'estableix en plenitud, tenint en compte els lligams legals i constitucionals conseqüència de la dictadura militar.
LES
PRINCIPALStraves que dificulten el retorn a la democràcia plena són la Constitució Política de la República del 1980, promulgada en ple Govern d'Augusto Pinochet, i la dependència del sistema judicial als altres poders estatals. La falta d'autonomia interna del sistema judicial, que unida a la dependència política assenyalada, suposen els esculls pitjors cap a l'existència d'una justícia igualitària que permeti restablir la pau social i la reconciliació entre els xilens.
La Constitució Política del 1980 ha estat parcialment esmenada, però encara presenta enormes lligaments que la fan pràcticament pètria i immodificable. Es va dictar per tal de perpetuar un sistema binominal que fa impossible que es verifiqui tota modificació de la Constitució i de les lleis orgàniques constitucionals, pels alts nivells de quòrum establerts.
Com a conseqüència de la reglamentació constitucional existent, el sistema judicial depèn dels altres poders estatals, i això es materialitza principalment mitjançant la intervenció del poder executiu i del poder legislatiu en els nomenaments dels membres de la Cort Suprema.
¿I com es verifiquen els nomenaments dels membres de la Cort Suprema? L'organisme forma una llista de cinc candidats, entre els quals hi ha el president de la República, d'acord amb dos terços dels vots dels membres en exercici del Senat, i designa el nou integrant d'aquesta Cort. Abans del 1997, la Cort Suprema proposava una cinquena al president de la República i aquest designava el nou magistrat del citat tribunal. En el Govern d'Eduardo Frei Ruiz-Tagle es va introduir aquesta esmena amb la referida intervenció del Senat. Des d'aleshores, la politització es va apoderar de la cúpula del poder judicial i d'un important nombre dels seus jutges. Avui dia, els candidats a ser magistrats en aquesta Cort han d'exterioritzar la seva tendència política. Així, sempre mitjançant el consens, resultarà elegit una vegada un partidari de l'oposició i, a l'altra volta, un partidari de la concertació. Des que es va establir aquest sistema, han estat vetats tres vegades, per raons essencialment polítiques, per part d'un terç dels membres en exercici del Senat, els nomenaments efectuats pel president de la República.
Una altra manera de retallar la independència del poder judicial la constitueix el denominat judici polític, pel qual no menys de 10 ni més de 20 diputats poden formular acusacions en contra dels magistrats dels tribunals superiors de justícia per notable abandonament dels seus deures, situació que resol la Cambra alta com a jurat, limitant-se a declarar per majoria de vots si l'acusat és o no és culpable.
La falta d'independència interna dels jutges contribueix notablement a dificultar el retorn ple a la democràcia. La Cort Suprema de Justícia, a més a més de constituir un tribunal de cassació, desenvolupa la superintendència disciplinària respecte de tots els jutges de la República. Això anterior implica que aquest alt tribunal qualifica amb notes tots els jutges, els imposa mesures disciplinàries que poden arribar fins a la destitució, com també a traslladar-los sense consulta d'un punt a un altre del país. A més a més, aquest organisme intervé en els seus nomenaments i ascensos.
JAENS explicaran com, amb les eines amb què comptem, es podria aconseguir un sistema judicial independent, que en aquest cas podria constituir un verdader poder. Podria, potser, adoptar-se un sistema com l'espanyol o com el francès del Consell Superior de la Magistratura. Per aconseguir aquesta anhelada independència, prèviament s'hauria de reformar la Constitució i, per fer-ho, es requereix el vot de tres cinquenes parts dels diputats i senadors en exercici.
*Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Central de Xile.