«Si no ho veig, no ho crec», deia Sant Tomás i segueix dient tot aquell que vol deixar clar que no està per fer actes de fe. Així que, si a les dones inventores, artistes, escriptores, científiques, filòsofes no se les ha vist durant segles ¿qui es creurà que existeixen i que el seu treball és tan bo com el dels homes, l’existència dels quals sí que està profusament acreditada? La visibilització, doncs, és clau per a la igualtat. I comença en la infància.

«Tinc un fill i una filla i, al ser mare, vaig començar a prendre consciència molt seriosament de la societat en què creixerien i dels models femenins que tindrien, i els en vaig voler oferir altres de diferents. Com que em moc en el món de la imatge, vaig pensar que el millor era crear unes il•lustracions atractives per a ells que els portessin a preguntar-se què hi havia darrere aquella imatge, a voler saber més d’aquelles dones».

Parla Isabel Ruiz, il•lustradora i directora de fotografia que un dia va decidir convertir-se també en editora perquè els seus fills trobessin aquelles dones que van dinamitar estereotips reunides en un llibre. Així va néixer Mujeres, a través d’una campanya de micromecenatge que va recaptar més de 13.800 euros. Aspirava a aconseguir-ne 7.000, però era impossible no enamorar-se del projecte davant la bellesa de les il•lustracions, i consolidar l’idil•li al veure la selecció de noms: hi ha les inevitables Marie Curie, Frida Kahlo, Hipàtia d’Alexandria i Amelia Earhart, però també altres com Rosa Parks, Florence Nightingale, Concepción Arenal, Dian Fossey o Miriam Makeba.

En total, 18 grans dones de totes les professions, èpoques i colors, a les quals aviat se n’hi van sumar 18 més, les de 'Mujeres 2' (també finançat via Verkami) i a les quals ben aviat se n’hi sumaran 18 més del tercer volum de la col•lecció (Ruiz preveu posar en marxa el 'crowdfunding' al setembre). Totes elles, amb una il•lustració, una semblança biogràfica i una frase que les defineix.

Una col•lecció de llibres per llegir amb (o fins i tot a) els nostres fills, però també per a nosaltres mateixos: «Al començar a investigar dones destacades, em vaig adonar de les enormes llacunes que jo mateixa tenia. Jo, que he estudiat Belles Arts i Direcció de Fotografia, coneixia molt poques pintores. ¿I per què no m’havien explicat que la primera pel•lícula la va rodar una dona?», diu Ruiz. Per la falta de visibilitat. Això que els seus llibres estan combatent.