La millor cuina catalana casolana de Barcelona

Amb una oferta gastronòmica cada vegada més variada, atomitzada i moderneta, és fàcil perdre de vista les arrels del que tenim aquí. Ara que bussegem en un abisme de brunch instagramejable i restaurants de sushi amb espectacle de cabaret, és el moment de reivindicar aquells llocs que rendeixen homenatge a la cuina catalana de tota la vida. Amb el respecte a la tradició com a únic credo, en aquests menjadors podràs reconciliar-te amb l’olla i els guisats de ‘l’àvia’ sense renunciar en cap moment al producte de qualitat. Això és cuina casolana, local, remenada lentament amb amor i dedicació. Guarda el rellotge al calaix, a partir d’ara el temps deixa de córrer i només importa aquest capipota que acaba d’arribar a la taula. ¿Que si tenen kombucha? Va, agafa aquest porró i calla. 1. Bombes de raïm Barceloneta arrebossada Si parlem de tapes amb segell Barcelona, la bomba és el primer nom que li passa a un pel cap. Aquesta bola prenyada de felicitat té el seu origen als fogons de La Cova Fumada, una de les trinxeres més actives contra l’avenç de les bestieses foodies. El seu naixement es remunta a mitjans del segle XX i la recepta s’ha mantingut en els arxius de la família fins ara. La clientela que emplena el local continua demanant-la com si Putin hagués de prémer el botó vermell demà. Res se li pot retreure a aquesta esfera arrebossada de patata i carn, coronada per un bassal de salsa amb allioli i espurna. La Barceloneta resumida en dues mossegades. / La Cova Fumada. Baluard, 56. 2. Fricandó olímpic Fricandó olímpicGuisats a les Corts Tot i que no sigui un restaurant de cuina catalana tradicional, Punta Anguila té l’Oscar als Millors Guisats de les Corts. El xef César Ferrer és un mestre de l’olla i el foc lent, per això combina les seves idees més creatives amb plats de la ‘iaia’ de cocció eterna, racions suculentes que reviuen cadàvers. Ferrer et broda unes fabetes amb botifarra, uns peus de porc, unes mandonguilles o, sens dubte el meu favorit, un fricandó antològic de galta de vedella, un desitjable i fosc oceà de melositat que Jaume Pastallé, en pau descansi, li posaria la nota més alta. / Punta Anguila. Fígols, 47. 3. Capipota 2.0 Capipota 2.0Olles amb fons Si t’agrada la cuina de fons, a la Fonda Pepa segurament perdràs la xaveta. En aquesta casa de menjars de Gràcia s’oficien rituals ancestrals al voltant de les olles, es cuina producte de gran qualitat, es materialitzen reduccions amb ardor xamànic i es llancen poderoses picades d’ullet a la cuina tradicional catalana. Degusto uns excel·lents canelons, unes croquetes de pernil que esclaten a les teves galtes com càrregues de profunditat, i un plat que mereix arribar a la taula en un carro tirat per tigres. Quin capipota, per l’amor de Déu, amarat en sucs impossibles, tendre com un núvol porcí, gelatinós com un petó humit. Per a súmmum, en la meva última visita se’ls va acudir coronar el rectangle amb unes cocotxes a tall de llaç. Regal per a l’esperit. / Fonda Pepa. Tordera, 58. 4. Macarrons ‘nostrats’ Macarrons ‘nostrats’Pasta catalana Insisteixo: els millors macarrons gratinats que he tastat a la meva vida pertanyen a Monocrom, petit paradís de vins naturals i cuina catalana per a paladars exigents. Qualsevol guisat mereix ovació tancada, però servidor es queda amb aquests macarrons, amb una barreja de formatges i carns que es degusta entre una simfonia de gemecs incontrolables. Molta gent peregrina al local amb aquest plat entre cella i cella. A prop de Monocrom, pots trobar altres macarrons gratinats dignes d’esment, tot i que en un context totalment diferent. És la pizzeria Mucho, que entre els seus plats en carta amaga uns macarrons gratinats «a la barcelonina» amb rostit de tres carns: tan bons que li roben protagonisme a les pizzes mateixes. / Monocrom. Plaça Cardona, 4. / Mucho. Marià Cubí, 201. 5. Arròs per a tothom Arròs per a tothomEntre mar i muntanya Visita dominical amb la família a la Barceloneta. Ànsia d’arròs. Objectiu: no caure en la trampa de les marisqueries per a guiris. No és una missió impossible, estimat Tom Cruise, perquè en aquesta constel·lació de xancletes amb mitjons, encara queden planetes en els quals podràs menjar com abans. A Can Ros estan agitant paelles des del 1908 i els seus arrossos estan entre els més fiables de la zona. El producte és el sant i senya d’una casa que factura un sec amb gambes antològic i que em va deixar espatarrat amb un mar i muntanya de llibre: l’arròs de calamar, navalles i cansalada. Parlant de mar i muntanya, a la zona alta de Barcelona, els caps de setmana Bar Omar sol incloure fora de carta uns arrossos que els meus pares devoren amb l’ímpetu d’un nen davant un cub de llaminadures. No fallen mai. /Can Ros. Emília Llorca Martín, 7. / Bar Omar. Amigó, 34. 6. Cervellets a la romana Cervellets a la romanaFuga de cervells Aquesta fitxa és per als agosarats. Per als que no s’acoquinen quan la triperia aterra sobre les estovalles. ¿Com pot anar-se’n un a la tomba sense tastar uns bons cervells de xai a la romana? Un enigma irresoluble, si tenim en compte que a Barcelona pots trobar aquest deliciós plat a preus populars. Recordo tastar uns cervells meravellosos a Can Vilaró, però el lloc en el qual més cervells he xarrupat és Portolés, llegendària casa de menjars de l’Eixample que en té prou amb una pissarra, planxa, olla i el receptari bàsic de la cuina catalana més tradicional. Si ets capaç d’abandonar prejudicis, descobriràs un mos vaporós, tendre, addictiu, arrebossat a les portes del cel per un exèrcit de querubins. Triperia divina. / Portolés. Diputació, 375. 7. La festa de l’escudella La festa de l’escudellaHistòria i cullera La ‘taverne canaille’ de Franc Monrabà no dona treva. Apaga el mòbil quan entris al Haddock i disfruta de la seva escudella, el plat que tenen reservat per als divendres, el merescut premi a una setmana de dura feina davant de l’ordinador. Monrabà és un dels impulsors de la Cofradia de l’escudella i la ‘carn d’olla’, una recepta que ha preservat com una relíquia als seus fogons i que congrega incomptables addictes a l’autenticitat. / Haddock. València, 181. 8. Cigrons llegendaris Cigrons llegendarisBona taula Difícil serà que trobis a la Bodega Sepúlveda alguna que no et satisfaci. Si t’agrada la bona taula, en aquesta santa casa et rebran amb plats de cuina catalana que transcendeixen modes. Que bones les croquetes, l’esqueixada, qualsevol plat que porti ous, les mandonguilles amb calamar... I quina delícia entregar-se als seus cigrons amb botifarra, un d’aquests plats que reverberen en la teva ment fins i tot després d’aixecar-te de la migdiada. Fes lloc al teu estómac (per a les postres) i a la teva agenda (per a la becaina d’hora i mitja). / Bodega Sepúlveda. Sepúlveda, 153. 9. Mandonguilles marineres Mandonguilles marineresTradició abans que res Ai mare, els canelons: un viatge al passat sense necessitat d’acudir a Marty McFly. I aquests cargols de la casa, sisplau. Per no esmentar l’amanida de capipota, segurament el meu plat favorit. Ets en un totxo ple d’història. Es diu Ca l’Estevet, es troba al cor del Raval i la seva cuina catalana de tota la vida és el millor regal que pots fer-te després d’un matí horrible a l’oficina. Aquí es ve amb l’estómac buit o no es ve. Perquè no podràs resistir-te a les seves mítiques mandonguilles amb sípia i gambes, perquè abans hauràs endrapat unes faves a la catalana, tripa, fricandó amb bolets i el que els cambrers d’uniforme disposin. A diferència de la pandèmia, de Ca l’Estevet sortirem millors. / Ca l’Estevet. Valldonzella, 46. 10. ‘Galta’ tensió Galta’ tensióPorró i manta Costa d’entendre per què ningú li ha concedit la Medalla d’Or de la ciutat a la galta de porc al forn del Gelida, una casa de menjars que no necessita presentació. Si trobes lloc, podràs disfrutar d’un dels màxims exponents de cuina catalana tradicional de la ciutat a preus de riure. Tots els guisats et deixaran deixat fora de combat, des del fricandó fins al capipota, passant per les llenties. ¿Necessites emportar-te el Gelida a la feina? Bocata de fricandó i a volar. / Gelida. Diputació, 133. 11. Encasada de postres Encasada de postresRebosteria catalana No hi ha postres més barcelonines que l’encasada o enquesada. És tan vintage, que costa Déu i ajuda trobar comerços que el fabriquin i el venguin. Una de les poques trinxeres que s’atreveixen amb aquest dolç farcit de mató és la pastisseria La Colmena. En aquest local històric tenen el bon costum de mantenir viva la tradició de l’encasada, un dolç que, segons expliquen els escrits, va ser ingerit per Albert Einstein durant la seva visita a Barcelona a principis del segle XX. A La Colmena es venera la pastisseria catalana de tota la vida, i si no et van les encasades, sempre podràs recórrer a un búlgar o a una sara i deixar que passin els minuts d’aquesta cosa que anomenem vida. / La Colmena. Plaça de l’Àngel, 12.

La millor cuina catalana casolana de Barcelona

Guarda el rellotge al calaix. És hora de reivindicar aquests guisats casolans de ‘l’àvia’ que transcendeixen modes. En aquests restaurants es menja la millor cuina de tota la vida.

El més llegit