Roald Dahl íntegre i sense adulterar

A Roald Dahl (Llandaff, 1916-Oxford, 1990), escriu Miqui Otero des del llindar de l’antologia, segons abans que tot es posi a rodar com una estampida de búfals amb Un cuento africano, se’l defensa "per aquells contes infantils durs però bonics en els quals els adults són sempre uns cretins i no coneixen el gran secret: ‘El nen no és un projecte d’adult, sinó que l’adult és el que queda del nen’, com va escriure Santiago Alba Rico". També, afegeix l’autor de Rayos y Orquestra, se’l recorda i celebra "pels seus relats adults i minats de sorpreses". No obstant això, conclou l’escriptor barceloní, "si un llegeix tots els seus contes, descobreix un talent versàtil, amb tantes cares com el foc". Precisament a això anem, ja que Alfaguara acaba de publicar l’edició "més completa" dels contes del novel·lista gal·lès: gairebé 1.000 pàgines, més de 50 relats i vuit d’inèdits –Solo esto, No llegarán a viejos, El ayer fue hermoso, Alguien como tú, Muerte de un hombre muy, muy viejo, Madame Rosette, Oh, dulce misterio de la vida i El librero– que no s’havien traduït mai al castellà. Així, tret de In the ruins, The sword i Smoked cheese, contes que la família de l’escriptor ha exclòs de manera sistemàtica de qualsevol antologia per motius mai aclarits (una pista podria ser l’entusiasme caníbal de In the ruins, exagerat fins i tot per als estàndards de pànic i espant del britànic), Cuentos completos reuneix per primera vegada i al costat de sengles pròlegs d’Otero i Elvira Lindo tots els contes que Dahl va escriure entre agost de 1942 i juny de 1986. Ordre cronològic ¿La pota de xai congelada i delirantment homicida de Cordero asado? ¿L’apicultor que alimenta la seva filla famèlica amb gelea reial dels seus ruscos? ¿L’absurda aposta, un dit petit contra un Cadillac, d’Hombre del sur? ¿El marit maltractador atrapat en un ascensor de La subida al cielo? ¿El fabulós relat bèl·lic de Pan comido? ¿L’escriptor a qui El gran gramatizador automático envia de cap a l’atur i amb nou fills per alimentar? Hi són tots, passin i llegeixin, ordenats cronològicament i acompanyats de petites grans fites com La maravillosa historia de Henry Sugar, Racha de suerte (cómo me hice escritor) i La princesa Mammalia, contes que la dona de Dahl va refusar incloure en bona part de les antologies i que reapareixen també aquí. Més llenya per al que Otero considera "el pont perfecte entre la dionisíaca literatura de misteri anglesa i la violència contradictòria del hardboiled nord-americà". Aire pur, mai viciat "El que aquests relats ens deixen clar és el seu incontenible vitalisme: és com si un corrent d’aire pur, fresc, mai viciat, sacsegés totes les pàgines i ens impedís llegir rutinàriament. No són històries per a moralistes, ni per a babaus […]. És extraordinari com Roald Dahl maneja el lector, com ens maneja fins al punt que compartim la ferocitat d’un càstig i això sigui precisament el que ens faci sentir més alleujats", elogia també des del pròleg, braços en alt i peus a sobre de la taula, l’escriptora Elvira Lindo. N’hi ha per a això i per a molt més: espia, pilot de combat, historiador de la xocolata i fabulador nat, Roald Dahl va arribar a l’escriptura gairebé alhora que va baixar del Hawker Hurricane i va dedicar el seu primer llibre infantil, Els gremlins (1943), a les entremaliades criatures que feien la vida impossible als pilots de la RAF. En paral·lel, va coquetejar amb els serveis secrets, se’n va anar al llit amb "qualsevol dona de la costa est o oest que tingués uns ingressos que superessin els 50.000 dòlars", tal com va deixar escrit Antoinette Marsh Haskell, i va començar a acumular contes i relats entre gòtics i macabres que acabarien per formar part de col·leccions com Someone like you i Kiss, kiss. "Era subversiu, divertit i creatiu per naturalesa. Però era també una estratègia. L’humor el va ajudar a sobreviure a l’escola i a la guerra, perquè convertia una situació difícil en una anècdota divertida", recordava l’any passat Donald Sturrock, biògraf de Dahl i editor de Te quiere, Boy. A partir de la dècada dels seixanta, el gal·lès va rescatar de l’armari el nen patidor que va ser i, mitjançant una afilada ironia, es va dedicar en cos i ànima a mostrar el disbarat del món adult amb títols com James i el préssec gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata, El fantàstic senyor Guillot, Els Culdolla, El gran amic gegant, Las bruixes i Matilda, entre d’altres. L’entusiasme per Dahl és tal que, per a l’autora de Manolito Gafotas, l’escriptor britànic d’origen noruec s’ha convertit en sinònim d’abric i empara. "Si Dahl es va refugiar en l’escriptura, nosaltres ens refugiem en el seu geni literari", constata Lindo. Un geni que, abans que preguntin, arriba sense censurar ni adulterar. Ni grassos ni bojos Segur que ho recorden: el 2023, en ple boom dels anomenats sensitive readers i les revisions políticament correctes, l’editorial britànica Puffin Books va publicar noves versions de l’obra infantil i juvenil de Dahl corregides i adaptades per "no ferir sensibilitats". De la nit al dia, Augustus Gloop, de Charlie i la fàbrica de xocolata, ja no era "gras", sinó "enorme"; la senyora Culdolla, d’Els Culdolla, passava de "lletja i bestial" a simplement "bestial"; i la directora de l’escola de Matilda no tenia cara de cavall, sinó un cutis sense comparació ni cap expressió. Paraules com "boig" i "trasbalsat" desapareixien del mapa; els fills d’El fantàstic senyor Guillot eren de sobte filles; i Les bruixes treballaven no com a mecanògrafes o caixeres de supermercat, sinó com a científiques i dones de negocis. Tan encès va ser el debat i tal l’enrenou que, al cap de poques setmanes, l’editorial Puffin va recular i va anunciar que, malgrat que mantindria al mercat les noves versions corregides, continuaria publicant també les versions originals de Dahl. Abans d’això, Alfaguara, propietària dels drets de publicació de Dahl en el mercat hispà, ja va deixar clar que continuaria publicant els textos clàssics del britànic "sense modificar", mentre que Santillana, l’editorial que fa més de quatre dècades que publica l’obra infantil i juvenil de Dahl a Espanya, va rebutjar qualsevol censura i va negociar amb la Roald Dahl Society Company per no haver d’adaptar els seus llibres o introduir-hi canvis. Estil "subversiu" La correcció política, amb tot, no ha fet efecte (de moment) en el Dahl adult, per la qual cosa aquests contes complets arriben a la llibreria tal com van ser escrits, amb la seva barra lliure de "venjança, rancor, menyspreu i odi", com constata Lindo, i aquest estil "subversiu i enginyós" que va captivar Alfred Hitchcock, Tim Burton, Steven Spielberg i Quentin Tarantino, entre altres, i va inspirar la sèrie Tales of the unexpected. Moltes de les traduccions, de fet, són les mateixes que ja van aparèixer anys enrere en antologies publicades per Anagrama, Círculo de Lectores i Debate. Les noves, firmades per Miguel Marqués, presenten un Dahl en plena forma, enredat en històries de llibreters xantatgistes, i evocant els seus dies de pilot combatent en la Segona Guerra Mundial, cicatriu històrica que connecta la majoria de contes inèdits.

Roald Dahl íntegre i sense adulterar

Alfaguara publica en un volum tots els contes de l’autor de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ i recupera vuit relats que mai s’havien traduït al castellà i set que havien desaparegut de les seves antologies.

El més llegit