Pou es converteix en el polèmic Roald Dahl a ‘Gegant’

Josep Maria Pou es va interessar per l’obra Gegant, primer text de Mark Rosenblatt, abans que s’estrenés. I quan la va veure a Londres es va enamorar perdudament d’aquest retrat polièdric de Roald Dahl (1916-1990), cèlebre autor anglès de llibres infantils i juvenils com Matilda i Charlie i la fàbrica de xocolata. El director Josep Maria Mestres, que en la present temporada ha triomfat amb L’Herència, l’acompanya en aquesta nova aventura teatral inspirada en fets reals que comença funcions dissabte i s’estrenarà oficialment el dia 9. Estarà a la cartellera fins al 3 d’agost, al Teatre Romea. L’obra, estrenada el setembre del 2024 al Royal Court de Londres, va catapultar Rosenblatt, director amb experiència teatral que també ha treballat en el cine. Aquesta coproducció entre Focus i el Grec en català –amb traducció de Joan Sellent– és la primera estrena a l’estranger d’aquesta premiada peça, guanyadora, entre d’altres, de tres premis Olivier, entre ells el de Millor obra nova. Gairebé dos metres Gegant es basa en l’escàndol provocat per un article antisemita que Dahl va publicar a Literary Review. En aquest parlava de l’apartheid i de la degradació sistemàtica de la vida palestina, i comparava el que feia Israel amb el que va fer Alemanya contra els jueus. Més actual impossible, tot i que l’autor la va escriure abans dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. "Aquesta és una obra urgent que parla de coses que es comenten al carrer i a les cases", assenyala Pou, a qui el personatge de Dahl li va com anell al dit. "Primer, perquè era molt alt, com jo. Mesurava 1,95 metres, d’aquí el títol de l’obra", afirma. "Segon, perquè tenia un caràcter una mica rar i complicat com jo", diu Pou, que a més troba un altre avantatge en el personatge: "Com que té problemes de mobilitat a causa de ferides que li va deixar participar en la RAF a la Segona Guerra Mundial, resulta assequible als meus 80 anys perquè tot això ja em ve de sèrie", fa broma. "L’escriptura de Gegant és contundent i l’estructura meravellosa", destaca Mestres, que afegeix: "Retrata Dahl amb molts clarobscurs. Té contingut, emoció i humor". Dahl no tenia pèls a la llengua. "Es va haver de sotmetre a una operació que el va deixar sense aquest filtre social que tenim", recorda el director. L’obra el retrata tal com era, una persona sense filtre que deia el que pensava. No és estrany, doncs, que fos tan radical i directe. Tot i que l’obra juga amb la realitat i la ficció, les paraules que l’autor posa a la seva boca són del protagonista, tretes d’articles, llibres o entrevistes. També tots els personatges que apareixen són reals a excepció del de Jessie Stone, el de la seva editora nord-americana. "Tot el que diu el meu personatge en escena són paraules seves. Sorprenen avui dia perquè algunes contenen molta veritat, d’altres són autèntiques barbaritats. No m’estranyaria si algú deixés el teatre a mitja funció o protestés", assenyala Pou. L’obra s’ambienta a l’agost de 1983, any en què va esclatar la polèmica a causa de la ressenya antisemita de Dahl. Transcorre a casa de l’escriptor, on acudeix presta Stone (Clàudia Benito), la bel·ligerant directora de vendes juevaamericana enviada per l’editorial dels EUA. Vol convèncer-lo que s’ha de disculpar públicament per a així minimitzar danys a la seva imatge perquè no afecti, entre d’altres, la publicació del seu nou llibre Les bruixes. En aquesta reunió, l’autor situa a més l’editor anglès de Dahl, Tom Maschler (Pep Planas), també jueu però que tot i ser un supervivent de l’Holocaust té poca lleialtat a Israel i molta per al seu amic Dahl, i Felicity Liccy Crosland (Victòria Pagès), l’amant de l’autor, que va acabar convertint-se en la segona dona, que no té ganes d’embolics. Wally Saunders (Jep Barceló), jardiner, confident i amic de l’autor, i Hallie (Aida Llop), la cuinera, completen el repartiment. Gegant no ofereix respostes però sí moltes preguntes respecte a diferents qüestions com ara la llibertat d’expressió. "És una obra que obre diferents fronts i ofereix diferents punts de vista. No és ideològicament conductista, una cosa que sembla impossible avui dia", destaca Pagès. "En un món del políticament correcte un personatge com Roal Dahl que diu el que pensa és una bomba de rellotgeria". L’obra tracta amb humor la diferència entre l’opinió raonada i els perills dels discursos marcats pels prejudicis. Nous temps Compte, espòiler per a qui no sàpiga gaire sobre aquest complex autor: Dahl mai es va retractar dels seus comentaris i de la seva visió sobre el setge de Beirut Occidental per part de l’Exèrcit israelià durant la guerra del Líban de 1982. "La gran paradoxa és que fa uns anys la fundació que gestiona els seus drets i que porten els seus descendents, es va retractar públicament. Sens dubte Dahl deu estar removent-se a la tomba", diu Pou. El 2023, els seus llibres van ser reescrits per eliminar el llenguatge "ofensiu": ni "gras", ni "lleig" ni "negre", una cosa que tampoc va estar exempta de polèmica. I aquell mateix any, el museu a ell dedicat a la localitat anglesa de Great Missenden va condemnar l’antisemitisme de Dahl públicament amb un comunicat i una placa a la seva façana.

Pou es converteix en el polèmic Roald Dahl a ‘Gegant’

El veterà actor encarna el cèlebre escriptor acusat d’antisemitisme en una aplaudida obra de Mark Rosenblatt que s’estrena al Grec per primera vegada a Espanya i en català.

El més llegit