En temps en què la desinformació circula impune, els sous s’estanquen i omplir la nevera exigeix malabarismes, el pop continua complint millor que cap altre gènere el seu paper com a vàlvula d’escapament col·lectiva. A començaments del 2009, l’‘Irish Independent’ va encunyar el terme ‘recession pop’ per referir-se a aquestes cançons enganxoses que oferien un respir en plena crisi econòmica. Lady Gaga, Katy Perry o Rihanna van encarnar llavors aquesta pulsió vitalista a base de tornades irresistibles, neons i excés. La història es va repetir el 2020, amb la pandèmia com a teló de fons, amb Dua Lipa o The Weeknd abraçant els sintetitzadors dels vuitanta. I ara, com si el cicle tornés a començar, una altra generació ha irromput amb la mateixa promesa d’evasió. Aquest és el cas de Sabrina Carpenter, una jove de 26 anys que, malgrat alçar-se tot just 152 centímetres del terra –la mateixa estatura que una altra mestra de l’escapisme i la picardia liricomusical: Kylie Minogue–, ja és un fenomen de proporcions monstruoses.