Calixto Bieito ha capgirat Händel

Calixto Bieito ho ha tornat a fer: ha capgirat una obra barroca per estampar-la a la cara a la societat contemporània fent seva les lluites pel poder polític, els jocs de seducció i les traïcions que va imaginar Georg Friedrich Händel per al seu espectacular Giulio Cesare in Egitto (1724). Originalment ambientat en la guerra civil que assolava Roma durant la conquesta d’Egipte, el regista espanyol la ubica en l’època actual, en un país imaginari construït en un desert. Bieito imagina la família Julia i la de Tolomeo com grups de poder de superrics que s’odien utilitzant un sorprenent aparell escenogràfic firmat per Rebecca Ringst, tots vestits amb regust kitsch per Ingo Kruegler i il·luminats per Michael Bauer. La proposta, intensa, vitalista, amb moments visualment impactants –els vídeos són de Sarah Derendinger– i dramatúrgia de Bettina Auer, estreta col·laboradora de Bieito, es decanta en un ambient de luxe excèntric en què el superb so händelià, estructurat en desenes d’àries i recitatius, pren cos davant potents imatges que queden en la memòria. Estrenada el 2023 a Amsterdam, aquesta coproducció de la Dutch National Opera i el Gran Teatre del Liceu deixa clares les intencions de Cleòpatra, que utilitza el sexe com a eina per obtenir els seus objectius polítics, que al final aconsegueix triomfant després d’un genial joc d’intrigues i seducció. És potser aquest personatge, defensat amb intel·ligència, tècnica i virtuosisme per Julie Fuchs, el més ben treballat, tot i que no queden enrere els que dibuixen quatre fantàstics cantants espanyols: el contratenor Xavier Sabata en el rol titular, entregat completament al seu personatge (com acostuma a fer) i, sobretot, amb gran control de les agilitats, així com, en papers menors, el contratenor Alberto Miguélez Rouco en un Nireno que és tot un repte, l’Achilla del camaleònic baix–baríton José Antonio López i l’ascendent baríton Jan Antem amb un Curio de manual. Completen l’entregadíssim repartiment l’expressiva, desitjada, trasbalsada i maltractada Cornelia de Teresa Iervolino, el sensible Sesto de Helen Charlston i el ben actuat i cantat Tolomeo de Cameron Shahbazi. Esplèndida i aclamada la direcció musical del mestre William Christie, que guia els a estones una mica nerviosos músics de la reduïda Simfònica liceista (La marche podria haver sonat millor), amb la fossa elevada i tocant amb instruments d’època, recorrent d’aquesta manera un nou camí acústic. Les gairebé quatre hores d’espectacle bé valen la pena, tant per als melòmans com per als amants del millor teatre.

El més llegit